diumenge, 11 d’octubre del 2009

Parlem del català

La majoria, per no dir totes, de les persones que vaig coneixent en aquests darrers temps són mares. Tres o quatre cops per setmana ens reunim un parell d´ hores al matí, cada dia en un poblet diferent, i els nens i nenes juguen i comparteixen (l´altra dia van venir dos pares!). En general les mares aprofiten per xerrar però a mi em cansa una mica ja que hi ha moments que la meva concentració hauria de ser igual o més que quan feiem aquells listenings a les classes d´anglès. De tant en tant intento posar-hi cullerada i tothom continua pensant que els mediterranis som gent oberta. La setmana passada dues mares em van preguntar sobre el català: una quan era joveneta havia passat un any a Barcelona on la seva mare va fer de professora d´anglès i l´altra des de fa anys passa algunes setmanes a Deià per cuidar la casa d´uns amics. Quan em senten parlar amb el Marçal em pregunten: això vol dir...?, com es pronuncia...?. I a mi m´encanta.

2 comentaris:

Jordi Pascual Morant ha dit...

Segurament no vas veure una entrevista que li van fer a Antoni M. Badia i Margarit al canal 33, en un programa que es diu "Savis", la pots veure a la web de tv3.
Es va parlar del català, i em va fer pensar molt respecta a l'actitud que tenim quan ens trobem amb algú que no el parla i passem ràpidament al castellà.
En el meu bloc escric en castellà per que penso que pot haver gent d'altres països, o castellans, que passarien fulla al primer cop d'ull. Si vols donar la major difusió possible, escollir per escollir fins i tot escolliria l'anglès.
Potser amb els gadgets que pots incorporar al bolc aquest dilema ja està resolt. Es pot traduir la pàgina a l'idioma que vulguis.
M'agrada trobar-me el català a la xarxa.

Les mares! quin món més llunyà.
Es te una idea de la vida diferent avans i desprès de ser mare? Canvien els valors? A part de canviar el temps personal, es clar.

un petó Montserrat

Anònim ha dit...

Ok, but you will never be able to make them talk funny.
bet