dimecres, 28 d’octubre del 2009

Idiosincràsia

Un matí per setmana el Marçal s´està a casa de la seva cangur, que viu a uns 15 quilòmetres de casa; al matí li porto jo per una carretera amb vistes, realment, esplèndides i a la tornada ens trobem a mig camí. Ahir al migdia van arribar tard i no perquè hi hagués tràfic ni perquè se´ls hagués espatllat el rellotge. Van trobar un toro estimbat a la carretera i, és clar, entre anar a buscar els pagesos, enretirar-lo...va passar l´estona. Peculiaritats d´aquí. Ah, i diumenge passat vam anar a Ballydehob, el poble veí, per veure una cocentració de vehicles antics...però, ep!, de cotxes només n´hi havia 4. La resta eren tractors antics que feien molta patxoca (i no us dic res dels tractoristes!)

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Re, dona, petita petita.
betm

xavierci ha dit...

Un bon moment per exercir la paciència, sabent com t'agraden les esperes, m'hauria agradat veure't la cara quan van arribar... tot i que la raó és fantàstica!
Marçal segur que tu t'ho vas passar d'allò més bé, primer baixar del cotxe i mirar què passava, després què fer amb aquella bèstia grossa, esperar que arribessin les forces vives per enretirar-lo i tots els moviments per fer-ho, segur que a tu no se't va fer gens llarga l'espera , oi?
un petonàs del teu padrinàs

Anònim ha dit...

Un toro estimbat he he, magnífic espectacle. Intento imaginar-me els tractoristes; devien fer patxoca.

Josep Pastells