dimecres, 28 d’octubre del 2009
Idiosincràsia
Un matí per setmana el Marçal s´està a casa de la seva cangur, que viu a uns 15 quilòmetres de casa; al matí li porto jo per una carretera amb vistes, realment, esplèndides i a la tornada ens trobem a mig camí. Ahir al migdia van arribar tard i no perquè hi hagués tràfic ni perquè se´ls hagués espatllat el rellotge. Van trobar un toro estimbat a la carretera i, és clar, entre anar a buscar els pagesos, enretirar-lo...va passar l´estona. Peculiaritats d´aquí. Ah, i diumenge passat vam anar a Ballydehob, el poble veí, per veure una cocentració de vehicles antics...però, ep!, de cotxes només n´hi havia 4. La resta eren tractors antics que feien molta patxoca (i no us dic res dels tractoristes!)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Re, dona, petita petita.
betm
Un bon moment per exercir la paciència, sabent com t'agraden les esperes, m'hauria agradat veure't la cara quan van arribar... tot i que la raó és fantàstica!
Marçal segur que tu t'ho vas passar d'allò més bé, primer baixar del cotxe i mirar què passava, després què fer amb aquella bèstia grossa, esperar que arribessin les forces vives per enretirar-lo i tots els moviments per fer-ho, segur que a tu no se't va fer gens llarga l'espera , oi?
un petonàs del teu padrinàs
Un toro estimbat he he, magnífic espectacle. Intento imaginar-me els tractoristes; devien fer patxoca.
Josep Pastells
Publica un comentari a l'entrada