dilluns, 15 de desembre del 2008
El nostre primer Santa
Avui hem rebut per primer cop en la nostra vida el Santa: per al Marçal perquè és el seu primer Nadal i jo perquè sempre només havia rebut els Reis de l´Orient. I ha estat un plaer. Quan ha agafat el Marçal i l´ha arrebossat entre la seva llarga barba, ell no ha plorat i ha continuat a la seva, mirant l´entorn que també li era nou. Llavors el Santa, amb una veu d´home vell, ens ha començat a parlar i jo li he dit que estàvem nerviosos perquè jo era el primer cop en ma vida que hi parlava i com que l´accent em delata m´ha preguntat d´on era i tot seguit m´ha dit "Buenos días ¿verdad?" i és clar he hagut de fer un breeeu resum d´allò que "T´entenc però nosaltres diem Bon dia" i m´ha entès i llavors m´ho ha dit en gaèlic, també. Feliços i contents hem cantat el "gingambels, gingambels...."
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Simpàtic pare Noel i simpàtics tu i el teu fill. Records i que us vagi molt bé tot el Nadal. Anna
M'imagino que el Santa aquest deu dominar un munt de llengües i està molt bé que li hagis explicat que ets catalana. Només un dubte, venia amb algun alç o què?
Josep Pastells
Marçal, com els Reis ja veuràs no hi ha res, res... i t'ho diu un padrinàs republicaníssim!
Àpali un petonàs que ja fa molt menys per veure'ns i abraçar-nos
Pobre Marçal, i encara no ha descobert la tradició calces vermelles de cap d'any com l'any passaaaaaaaaat. Fins prest!
Una s'avesa a tot el que és identitat d'aquí i d'allí i aprén d'arreu.
Publica un comentari a l'entrada