divendres, 5 de novembre de 2010

New York, New York

No, no, no planifiquem cap viatge a la ciutat dels gratacels, simplement el Marçal l´ha posat de moda. Una de les primeres paraules-expressions que va aprendre a dir i que la pronuncia unes quantes vegades al dia és: no hi és! (nondeix!). Quan li parlem d´algunt amic o parent, sempre diu nondeix!; fins i tot quan ell està fent les seves coses i en la conversa dels grans parlem d´alguna d´aquestes persones a qui ell estima, en menys de 2 segons cola l´expressió com aquell qui no diu res (diríem que és un nen amb l´antena posada). Des de fa uns dies aprofito les seves paraules per dir-li on estan aquestes persones: que si a Barcelona, que si a Skibbereen, que si a Cogenhoe, que si a Martorell, que si a NY...i ja la tenim! S´ha enamorat de NY (Ioc) i ara tothom, segons ell,viu en aquesta ciutat...fins i tot l´altre dia quan no hi havia cap vaca al prat de costat de casa i li pregunto: "on deuen haver anat les vaquetes?". Ja sabeu la resposta.

(Avui, 3 anys després de la seva mort, continuo enyorant molt el Josep Maria)

6 comentaris:

Clidice ha dit...

demana-li on viu la Clídice, així em faré la il·lusió ;) Un petonàs :)

Ferran ha dit...

No sabia qui era en Josep Maria Puxan, però m'he entretingut a llegir molts dels posts del blog qe has lincat i m'hi he ben enganxat. Devia ser tot un personatge.

sànset i utnoa ha dit...

Fins i tot les vaquetes tenen dret a fer turisme...

I m'ha passat exactament el mateix que a l'amic Ferran.

*Sànset*

Padrinàs ha dit...

Marçal, deu ser la il.lusió que et fa d'anar-hi...al teu padrinàs també li agradaria molt... quan ens veiem comencem a planificar, d'acord?
un petonàs

Anònim ha dit...

Ho lamento. Bg kiss.
bt

Victòria ha dit...

Bon dia Montserrat i Marçal.És un guster seguir com ell creix i com s'espavila per engirgolar les diferents llengües ... també veure com tu vas retrobant la teva autonomia i saps que això és important per als dos. Una abraçada virtual i memòries a l'altre M.