diumenge, 27 de juny del 2010

Dues constatacions

Després d´haver passat una mica més de dues setmanes a terres britàniques a casa dels avis constato dues coses. La primera és que encara que el Marçal no parli (això sí, jugant, jugant reconeix més de 10 lletres-sons) ha après molt d´anglès i en algunes situacions ell entén el que li diuen i jo no! (la meva darrera esperança d´ avançar en l´aprenentatge d´aquesta llengua que no va ser feta per mi es va esvaint). La segona, i molt més perillosa, és que fins ara se sabia rei de casa però ara, després d´aquest intensiu amb els avis, es creu el rei del mambo. Agafeu-nos confessats!

4 comentaris:

Ferran Porta ha dit...

Ànims amb l'anglés, Montserrat. No et comparis amb el Marçal: ell haurà tingut la sort de mamar-lo des del primer dia; tros d'avantatge que és això! Sense cap dubte, deus estar molt més endavant ara que no pas fa un anyet, oi?

La segona constatació -no t'ho dic com a pare però sí com a tiet titulat- és, efectivament, molt més fomuda. A les barricades!!

Clidice ha dit...

aviat ens veurem les cares l'anglès i jo, i podré constatar si el quid de la qüestió és comarcal ;)

i del menut, mentre sàpigues mantenir les ratlles en el seu lloc, no pateixis, tot l'amor mai és poc, és el saquet de bons records per quan et fas gran i el món deixa de ser amable :)

montserratqp ha dit...

Ferran i Clídice..gràcies per les vostres paraules. Just ara abans de marxar cap a casa m han fet bé.

Anònim ha dit...

El Marçal és un crak i pel que fa al teu anglès, t'entenc taaaaaaaaant. (el padrí)