diumenge, 13 de juny de 2010

Al ferri

Estem descobrint que el Marçal té una facilitat gran per recordar llocs i fins i tot diria que té un bon sentit de l´orientació (alguna cosa ha heredat de sa mare!). Anant per la carretera m´avisa quan arriba un trencall per anar a casa d´uns amics o s´esvera segons abans de trobar-nos elements que l´entusiasmen com un cedre gegantí o un molí d´aigua. Fa un parell de nits però va impactar el seu dad quan a dins del ferri que ens portava a UK i ells dos no paraven d´anar amunt i avall de la nau...cada cop que passa davant la nostra cabina picava la porta. I en el mateix context però canviant de tema pregunto: com convèncer, a les 11 de la nit, a un nen d´encara no 2 anys que s´ha d´encabir dins una cabina podent estar corrent i recorrent passadissos del vaixell amunt i avall? La vida és injusta i ho ha d´anar aprenent.

2 comentaris:

Clidice ha dit...

ai pobric, segurament s'ho estava passant d'allò més bé i s'hagues conformat en caure rendit en qualsevol raconet fins l'endemà :)

Assumpta ha dit...

Dona, per una vegada jo crec que valia la pena deixar-lo jugar encara que fos tard ;-) A no ser que penseu agafar el Ferri tot sovint, clar, que llavors s'acostumaria :-))

Ai quin xiquet! ;-))