divendres, 14 de maig del 2010
Buf
No puc mes, estic esgotada. No us podeu imaginar quina una en fa cada moment. Des que hem tornat de Catalunya això és un circ. Definitivament necessito un break de nen. Quins vells (i bells) temps aquells del balneari de Caldes...donaria el que fos per estar-m'hi un parell de dies. Soooooooooooooola.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Bah, a la que portessis un parell d'horetes ja l'enyoraries jajajaja :-DD
Buf, Assumpta, no sé jo... Això de ser progenitor deu ser preciós, i ho dic realment com ho sento, però taaan esgotador! Veig a mon germà, amb els seus dos nens, que sí, que són un amor amorosíssim, que me'ls estimo amb bogeria, però... 24 hores al dia, non-stop? Mama això, papa allò altre...
T'entenc, Montserrat, perfectament. No pots deixar en Marçalet un parell de dies, a ca els avis paterns? Segur que recuperar forces t'aniria de perles.
adoro als meus fills gràcies a haver dissenyat un pla molt detallat de formes de perdre'ls de vista amb una certa regularitat :) I crec que és recíproc. Ànims!
Marçal, ja ho estem aconseguint, com vàrem quedar ara fa pocs dies, que ta mare es prengui un dies de descans, ara farà quasi un parell d'anys que no ho fa i estem a punt.... continua, que ja falta poc.... ah i visca el Barça (suposo que deus dur la samarreta amb el teu nom) i visca Catalunya!
un petonàs del teu padrinàs!
Sola no. Jo també vindria!
Publica un comentari a l'entrada