dimarts, 29 de setembre del 2009

El rei dels tomàquets

He cuinat sopa de tomàquet (de les poques sopes que no m´agraden massa) i ara estic escaldant més tomàquets per tal de fer-ne conserva. Això de voler fer de pagesos, sense ser-ne, provoca que, de cop i volta, se´ns acumulin els vegetals vermells. Diumenge els vam collir gairebé tots i també vam dedicar una estona a informar-nos de les seves propietats. Seria injust no dir que de les 3 varietats que vam plantar, els més gustosos i reeixits han estat els tomàquets de Montserrat, crescuts d´unes llavors que ens va regalar la I. (aquests els hem destinat exclusivament a les amanides, plat que hem repetit dia rera dia des que hem arribat). Però els tomàquets realment a ulls (i boca) de quin han fet furor han estat als del Marçal, literalment els persegueix: en veu un, l´engrapa i se´l cruspeix. Un darrera l´altre i ja han fet efecte a la seva panxeta.

1 comentari:

xavierci ha dit...

Montserrat això és genètic! el que no acabo d'entendre és com es passen els gens del padrinàs al fillolàs! Però t'haig de dir que servidor quan era petit (i ara que ja no ho sóc tant) menjava i continuo menjant els tomàquets com si fossin una fruita, sortia al carrer a jugar amb un tomàquet a la mà i al llarg de la meva vida te'n podria d'explicar uines quantes: a plaça me'ls oferien mentre m'esperava el torn, el pare del Toni F. em feia anar a les tomaqueres directament... ja saps d'on li ha sortit la flaca...
Marçal, anem rebé! un petonàs dl teu padrinàs!