divendres, 30 de gener del 2009
Visites (I)
En les darreres setmanes intento anar a visitar algunes persones que fan temps que m´ho proposen. La majoria d´elles són dones més grans que jo, ex-alumnes d´espanyol i que sento que em tenen molt d´apreci. A mi em fa una certa mandra (preparar el Marçal i tots els seus patracols, agafar el cotxe i camins amunt, camins avall) però al Marçal li va molt bé trobar-se amb gent. Ahir vam anar a trobar la F. (Nú!! vam passar per davant del castell del J. Irons però a ell no el vam veure) que viu en una caseta que acaben de renovar. Just ahir era el seu aniversari: feia 71 anys. És una dona que m´agrada, que desprén energia. És actriu però ara es dedica més a conrear patates, tomàquets i pastanagues que no pas a pujar als teatres. Els seus fills viuen lluny: a Xipre, Japó i Dubai; i tot parlant de fills em va dir que havia tingut la seva filla petita als 43 anys i em vaig sentir acompanyada, com alleugerida. De vegades, quan penso en l´edat en la que he tingut el Marçal em sento bitxo rar(o). Em va anar bé la trobada
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Sempre va bé una estoneta per xerrar distesament... i més si et pots trobar en J. Irons per aquests camins... Em sembla que les relacions amb altres persones són el més sòlid que podem construir, i més en aquests temps d'una falsa comunicació...
Mercè
Marçal, què guapo estàs!(l'acabo de veure per l'skype i no me'n sé estar!)
Això que ta mare et porti a fer un volt i veure gent és fantàstic! i més si a qui aneu a veure és una dona que desprèn tanta energia com es traspua del retrat que ens n'ha fet ta mare.
Estan bé aquests moments de fer-la petar sense més objectiu que aquest, estar, restar, badar...
Un petonàs del teu padrinàs
Una antiga actriu que conrea tomàquets! M'encanta. Em fas venir ganes de conèixer-la. I sí, crec que us va molt bé sortir encara que faci mandra.
Josep Pastells
Publica un comentari a l'entrada