dimarts, 2 de març de 2010

Espera

Com que acostumo a veure les coses més fosques que no pas il.luminades o el que és el mateix: més l´ampolla mig buida que mig plena, m´esforço quotidianament en trobar el positiu en allò que de bon principi sembla lleig-lleig. Parlem de fa uns dies a l´aeroport de Barcelona on vam haver-nos-hi d´esperar sis hores: de les 19h a les 01h. El vol anava amb retard i la meva reacció no va ser de desesperació (és clar que viatjàvem amb la I. i el F.) sinó de cabreig. Aquest cabreig va anar despareixent (unes quantes respiracions profundes) a mida que el Marçal disfrutava, in crescendo, de tot el que la buida terminal (els vols a Cork, per sort, surten de la de sempre) li oferia: llargs passadissos on seguir les líníes grogues del terra, portes automàtiques i ascensors, una sala immensa d´on no es podia escapar (la guàrdia civil no l´hagués deixat), carretons nous per empènyer a tort i a dret, etc. No ens han indemnitzat en res pel llarg retard però tampoc ens van cobrar entrada per disfrutar com si estéssim a Por-Aventura o Eurodisney.

6 comentaris:

Clidice ha dit...

si és que entretenir una criatura és d'allò més econòmic si t'hi pares a pensar-ho :) i, a sobre, la criatura et fa teràpia, quina sort! :)

(val més prendre-s'ho així, que sinó ...)

Assumpta ha dit...

Noia, això sí que és ser positiu!! :-))

Mentre et llegia he anat "veient" en Marçal fent tot el que deies i seguríssim que s'ho va passar "pipa" ;-))

Mortadel.la ha dit...

Ostres, jo com tu. Sempre mig buida!

Maria Escalas Bernat ha dit...

Sempre m'ha fascinat l'habilitat dels nens per gaudir de les petites coses en les quals nosaltres ni ens fixem

Anònim ha dit...

Aquest mestre tites acabarà carregant Jameson's de contraban. I els gardai riuran...

Ferran ha dit...

Per cert, Marçal... amb el nom deuen al·lucinat bastant, els britànics, oi? I a sobre, amb una "ç"! :-)