dilluns, 13 d’octubre de 2008

Petit plaer

Fins que no vaig arribar a Irlanda, banyar-me era una acció ben inusual : o perquè a la casa on vivia no hi havia banyera gran o perquè no tenia temps o perquè calia estalviar aigua. Aquí tinc la banyera a la mida, tinc tot el temps del món i d´aigua ens en sobra. Les millors banyades són: cap al vespre quan es comença a fer fosc (i només tinc la llum de fora, no encenc el llum); amb l´aigua molt calenta, tan calenta que saps que no t´és bo; quan a fora plou fort i sento el vent que ho regira tot; i ara hi he d´afegir quan el Marçal està amb el Nick i no plora. De tant en tant aquest escenari em permet gaudir del petit plaer de banyar-me. Només demanaria una cosa més: que fos capaç ,durant els 15 o 20 minuts , de no pensar en res, en res.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Quina enveja que em fas! Si no vols pensar en res pots tancar els ulls i imaginar-te que encara no has nascut, que gravites a l'univers, que flotes entre els núvols... No sé si funcionarà!

Josep Pastells

montserratqp ha dit...

uuuui, amb tanta gravitació...potser encara em vindrien ganes de preguntar-me segons què més complicat....

Anònim ha dit...

Montserrat, el diumenge vaig estar al mar i em vaig quedar amb les ganes de banyar-me. Una altra cosa és la que expliques tu. Però des del mar t'envio una salutació
Saluda els teus homes
Fins aviat

LLuís

Anònim ha dit...

aprofita, aprofita... Marçal i per què no li reclames banyar-vos juntets? òbviament amb la temperatura per no escaldar-se, i aixi podries fins i tot ajuntar dos plaers
ep soc el padrinàs des de Palerm!

vabau ha dit...

Que bé que deus estar... Jo quan puc (3 o 4 cops l'any) també em submergeixo en una bona banyera d'escuma, plena fins a dalt i m'hi estic tanta estona que surto arrugada com una pansa i feliç com un anís.

Anna Portell ha dit...

Jo tinc temps d'una dutxa i prou. De vacances, al mar.
El no pensar amb res,és tant difícil!Però i si et poses música mentre et banyes? Igual desconectes i tot! Una abraçada!