dimecres, 30 de juliol de 2008

La nostra primera passejada

Avui, perquè la treva ens ho ha permès hem pogut fer la nostra primera passejada. I si hi ha treva és perquè hi ha guerra, segons diuen les previsions. La passejada ha anat la mar de bé: el Marçal ben adormit, disfrutant dels sotracs dels camins i jo mirant i olorant el paisatge que feia més de dos mesos que no disfrutava. I en aquests dos mesos hi ha hagut temps, a banda que el Marçal arribés al món, que el color de les flors (especialment el lila i el carabassa) contrastés amb el verd que hi és per tot.

3 comentaris:

David ha dit...

Quina meravella! si no fos per què no és possible anar i venir amb un cap de setmana des de La Sagrera, ara mateix me n'hi anava!
Aquesta imatge romàntica de la mare passejant el fill en un entorn ple de floretes i verdor sembla un anunci de la conselleria de turisme d'Irlanda. Suposo que has fet fotografies, oi?
Fer aquest BLOC ha estat una molt bona pensada per anar-nos informant de l'evolució del marçalkottlerqueralt.
Un 10!

Padrinàs ha dit...

ja se m'ha avançat l'altre padrí, càssum!
bé Marçal, ja aniràs veient que ta mare té una pujada hormonal fruit d'una baixada d'ídem de fa uns quants mesos i ara tot ho veu de color de rosa... ja va bé!
ara només falta que ens posi l'enllaç del teu flickr i a les explicacions bucòliques hi podrem posar imatges...
aquí anem passat calor, xafogosa i a més un mal gest ha fet que estigui amb una contractura bestial com feia temps no tenia, em vaig dopant ( terme que el temps ja et farà conéixer...) i semblaria que avui que t'escric, comença a millorar, tot i que he passat dues nits del lloro!
àpali Marçal un petonàs del teu padrinàs

montserratqp ha dit...

A veure si sóc o puc ser una mica constant, cosa que no dependrà només de mi....Padrinàs, on tens la contractura??? que fas competència al Marçal? ja saps, gimnàstica...