marçal kottler queralt

Adéu!

2011-02-24T08:36:00.006Z

Ja veieu que la mare fa molts dies que no escriu res, això no vol dir que jo no vagi fent de les meves. Ara fa una estona , no sé perquè, m´ha vingut de gust llançar ben amunt alguns dels meus llibres i DVDs preferits com si fossin gotes de pluja (a ella no li ha fet gens de gràcia). Darrerament em pregunta moltes coses perquè sap que ja li puc anar responent, encara que sigui amb frases curtetes. D´aquí a una estona aniré cap a l´escola on cada cop m´hi sento més. Tinc moltes ganes que arribi el bon temps per córrer pel jardí, omplir la regadora i mullar-me, començar a anar en bicicleta i perseguir tota mena d´animalons. Bé, que us escrivia per dir que la mare pensa que aquest blog ja ha arribat a la seva fi (de vegades no m´explica totes les raons), que ja puc estar molt content amb aquest regal que quan seré gran llegiré (i potser m´enfadaré amb ella)...i diu que si voleu saber les coses que em van passant, please (paraula que amb molt d´esforç ja pronuncio), escriviu-la i pregunteu, que ja sabeu que li agrada. Ha estat un plaer. Us estimo molt i sovint us trobo a faltar.

Aniversari d' hivern

2010-12-20T10:42:00.002Z

Ja en tinc dos i mig!

Trimestre

2010-12-14T11:08:00.003Z

Estem a punt d'acabar el trimestre; això de moure´m per trimestres no sé si em ve tant de la influència de tots els amics mestres, dels meus vells i intensos anys de professora o que ara el Marçal ja ha començat l´escola i torno a funcionar amb el xip escolar. Sigui com sigui els dos grans canvis d´aquest primer trimestre del 2010-2011 han estat:

1.L´evolució sorprenent en l´aprenentatge de les dues llengües. Encara no s´expressa amb frases però sí amb sintagmes (em fa molta gràcia quan pronuncia allò que en dèiem el genitiu saxó, shoe´s mum o van´s dad). És impactant (o potser m´impacta perquè sóc sa mare) i divertit el seu natural bilingüisme i sobretot la capacitat de traducció simultània quan la circumstància ho requereix; si vol que algú li expliqui un conte em crida: llibreee i mira a son pare i booook.

2.El canvi d´actitud a l´hora d´anar a l´escola. Després d´uns 2 primers mesos de plorera i desespers diaris, una fase intermitja de veure què passa, a un no voler marxar de la classe quan el vaig a buscar. Ja deu ser això.

Tot ben normal, com qualsevol altra criatura, però molt especial perquè és la meva.

Ah, d´altres temes en els que no hi ha hagut massa avenços (posem l´exemple de ser una mica bon minyó i creure la mare) ja en parlarem l´any que ve.

Interrogants

2010-12-06T09:35:00.003Z

Retornem a la quotidianitat. Hem estat una setmana inseparablement juntets com a conseqüència del temps: la neu i el gel. Avui, i malgrat que tots els camps estant tenyits ben blancs, la guarderia funciona amb normalitat i el retorn no ha estat traumàtic.
Tinc època d´interrogants: què és el millor per a ell?...posem un cas ben senzill: no es pot tocar un objecte i el toca una i altra vegada (podríem arribar fins a 15 vegades en 10 minuts).
1. Un discurs (rera un altre) de reflexió del perquè no s ha de fer.
2. Treure l´ objecte del seu abast (dada: quasi no ens queda res a la seva alçada).
3. Renyar-lo i asseure´l al seu lloc de càstig.
4. Quatre crits amb sang llatina (a mi em va la mar de bé).
5. Fer veure que no el veig.
6. Altres

Combinar les estratègies? Optar-ne només per una? Esperar que es faci gran?
Avui que fa sol i bonança (i que estic sola) recarregaré les piles i em revestiré de paciència. Només s´aguanta si te l´estimes molt.

New York, New York

2010-11-05T12:42:00.004Z

No, no, no planifiquem cap viatge a la ciutat dels gratacels, simplement el Marçal l´ha posat de moda. Una de les primeres paraules-expressions que va aprendre a dir i que la pronuncia unes quantes vegades al dia és: no hi és! (nondeix!). Quan li parlem d´algunt amic o parent, sempre diu nondeix!; fins i tot quan ell està fent les seves coses i en la conversa dels grans parlem d´alguna d´aquestes persones a qui ell estima, en menys de 2 segons cola l´expressió com aquell qui no diu res (diríem que és un nen amb l´antena posada). Des de fa uns dies aprofito les seves paraules per dir-li on estan aquestes persones: que si a Barcelona, que si a Skibbereen, que si a Cogenhoe, que si a Martorell, que si a NY...i ja la tenim! S´ha enamorat de NY (Ioc) i ara tothom, segons ell,viu en aquesta ciutat...fins i tot l´altre dia quan no hi havia cap vaca al prat de costat de casa i li pregunto: "on deuen haver anat les vaquetes?". Ja sabeu la resposta.

(Avui, 3 anys després de la seva mort, continuo enyorant molt el Josep Maria)

A punt de novembre

2010-10-29T11:45:00.002+01:00

Ja estem a punt d´estrenar el novembre i tot segueix el seu curs: les fulles caigudes, el dies més curts i la pluja, companya inseparable. Sense massa novetats però sense sentiment de monotonia, en aquests darrers dies podríem dir que: el Marçal continua amb el seu desagradable costum d´escopir el darrer glop d´allò que beu; hem tingut la visita dels avis i la conseqüent millora del vocabulari anglès; ha après la paraula pumpkin, n´ha pintat una i l´hem penjada al menjador (no em vestiré de bruixa); hem ampliat el repertori de DVDs amb uns dibuixos (el Juanito Jones) que al Marçal li entusiasmen i a mi no m´acaben de fer el pes; torna a disfrutar del bany (i ja fa sopes i cafès per a sa mare) després d un període de plors i crits provocat per una mala experiència de sabó als ulls i... deixem-ho aquí, tot esperant que el sol ens visiti aviat.

Paraules

2010-10-20T10:23:00.003+01:00

Ja ha arrencat. Des de fa un parell de setmanes no donem a l abast amb les noves paraules. Un dels jocs que més li agrada, en quant a la parla, és repetir la darrera paraula del meu discurs; de vegades capta el significat i l´inclou al seu llistat i de vegades només la repeteix i experimenta amb el so. La majoria de conceptes els comunica només en una llengua (per exemple sempre diu water i mai aigua i sempre diu platja i mai beach). Per a les mestres de l escola els vaig fer un quadre del vocabulari català bàsic del Marçal en 3 columnes: com ell ho diu, en català i la traducció anglesa; exemples: xium-fum-smoke, mi-dormir-sleep, a caija-a casa-at home. Cada dia penso que seria un tresor bonic conservar per escrit aquest seu procés lingûístic (com aquell qui guarda l evolució del seu pes) però no ho estic fent. Ens quedaran, però, aquests apunts.

Nova etapa

2010-10-04T11:35:00.002+01:00

Començo a gaudir de les hores sense-Marçal, que no us penseu que siguin moltes però les que són estan ben aprofitades. Quan ell sigui més gran no sé si li farà ràbia llegir el que que la seva mare acaba d´escriure però espero que ho pugui entendre i a més de passar-s´ho bé a l´escola (continuen els llagrimots incials i els crits de mamiiiiiiiiiiii) podrà valorar positivament que el fet de no "tenir-me" durant uns hores ajuda la nostra relació. Dir-vos doncs que m´he proposat, i ja he començat, a anar un cop per setmana a fer exercicis a la piscina, torno a fer classes d´espanyol i puc endreçar i netejar la casa sense un follet que em vagi perseguint. Quin gaudi!

A la pelu i al cole

2010-09-21T14:31:00.004+01:00

Divendres passat el Marçal es va estrenar com a client de perruqueria i es veu que no va fer massa drama-espectacle; déu ni do les melenes que duia i des de llavors encara no l´han anomenat nena com abans de l´aconteixement. Jo ja em vaig acostumant al seu new look i realment aquest delata molt més que ja és un nen gran (ahir, 27 mesos). També s´ha (re)-estrenat a l escola on després d´uns llargs minuts de plorera, desesperació i desgast del meu nom, s´ho passa bé.Temps d´anar descobrint nous àmbits.

Retornats

2010-09-16T10:36:00.003+01:00

Ja tornem a ser aquí, al país verd i humit, gaudint de la quietud i de l´espai poc poblat. Enrera queden les emocions de les trobades amb les amigues i els amics i dels impactes feliços dels trens, metros, grues, taladradores, escales mecàniques i tot el reguitzell ininmaginable que un nen de camp pot descobrir. El Marçal també ha disfrutat molt amb l´aigua del Mediterrani i la del terrat de casa de l´avi; ha augmentat considerablement el seu vocabulari i ha descobert món; ha menjat més del que acostuma...i ha fet algunes entremaliadures: va inundar el bany del padrinàs i va llençar el bastó de l´avi des del balcó al canyar (qui el va haver d´anara buscar?).

El pa del dia 30

2010-09-01T12:57:00.003+01:00

Passats els primers dies de xoc climàtic i els meus atabalaments, ja sembla que la vila dels ponts sigui la nostra residència de sempre.El Marçal està fent una immersió lingüística de les bones, deu ser el moment. Encara no en una setmana el seu vocabulari s´ha engrandit substancialment i el seu discurs, malgrat que inintel.ligible, s´ha fet més lleuger. Per posar un exemple tendre us diré que ha pronunciat per primer cop (i ara no para) la paraula pa el mateix dia que la seva iaia hagués fet 71 anys. Que el pa de Martorell sigui tan bo segur que hi ha ajudat.

Queixals i patiments

2010-08-23T08:19:00.003+01:00

Setmana de galtes vermelles i bullents, els queixals despunten i això fa mal. El Marçal és un nen sofert, amb això no s´assembla a sa mare. Ella, a més, pateix per tot (es passa mitja vida patint); ara per exemple entre d ´altres neguits, que no vénen al cas, sofreix sense descans per les temperatures que es trobarà a la terra on la va veure néixer, entre l´Anoia i el Llobregat , i vinga connectar-se al meteocat.cat. i fent previsions de si dormirem amb la porta de la galeria oberta de bat a bat o només mig oberta (acostumats al silenci absolut d´aquí també he de preveure fins on podrem resistir els sorollets nocturns de la vila).Això és un patir: alçarem el vol a 15 graus i quan arribarem al Sud diuen que ens n´esperen més de 30. Aix!

A l´agost

2010-08-14T10:22:00.003+01:00

Dormo i dormo i dormo. És que tenim la sort de compartir la casa dels avis amb tiets i cosins i tots volen jugar i explicar contes al little Marçal. Puc llegir, escriure, descansar...i dormo tantes hores com ell que per a la seva edat no són massa però per a mi, Déu ni do. És clar que el temps també ajuda a aquest estat meu de letargia ja que no passem dels 17 graus. Ai quina por pensar que d aquí a un parell de setmanes, ja en terres catalanes, potser ens rostirem i suarem la cansalada! Just mentre escric aquestes ratlles m adono que aquest cap de setmana és la Festa Major del meu poble i de tants altres indrets del país. Visca la Festa!

Dibuixos animats

2010-08-07T08:24:00.002+01:00

Ens hem llevat d hora però no massa, faig una rentadora per estendre-la a fora ja que es preveu bonança, a les 10 faig una classe, després potser ens escaparem a una platgeta veïna i a la tarda encara no ho sé. Ara puc escriure mentre el Marçal està embadalit amb la vaca Connie, una vaca simpàtica, bona mossa i solidària; són uns dibuixos, segons el meu parer, excel.lents tant pel guió, per l´estètica com pel tractament de la llengua. Vam decidir que per ara tots els dibuixos animats millor que els veiés en català per fer-se més seva aquesta llengua; que a més de ser la de la seva mare també sigui la dels amiguets divertits de les pel.lícules (i també, és clar, la de l avi, la dels amics de Catalunya...)

Bye! (by David)

2010-08-02T11:01:00.009+01:00

Això s`acaba, ja fa 14 dies que el Marçal i jo compartim l´habitació, ell per jugar i jo per dormir. Avui li torno a deixar per ell sol, me'n vaig a Barcelona. A partir de demà ens veurem per l'skipe, tot i que evideeeeentment no serà el mateix, ni la "mmmmmmmm", ni el conte del Gruffalo, ni anar a picar la porta, ni agafa'm, ni deixa`m, ni bruuuum, ... l' anglès és tan difícil. Tot plegat 2 setmanes fatàstiques!

Breus

2010-07-30T10:51:00.004+01:00

Fa un dia gris, com d' hivern....
Juguem a l'ordinador, a fora amb plugim...
El padrí és a l´escola, darrer dia...
Ahir va fer marranada gran mentre jo feia classe (pobre David!)...
Encara no sap dir ni fer "sí"...
Dinarem una sopa al pub...
Tinc l´esquena feta un cromo...
Ara juga i riu amb el veí...i jo puc escriure 4 ratlles.

Un no parar

2010-07-27T08:09:00.002+01:00

Vam quedar que durant aquest parell de setmanes el redactor d´aquest blog seria el padrí; d´aquesta manera quedaria reflectida , en aquest paper, la seva experiència , vivència i paciència (que en cal molta) amb l´encantador i trapella Marçalet. Però nois i noies, no donem més de sí...entre els jocs, les classes d´anglès, els deures, les fotos i tot plegat, això és un no parar. Dir-vos que tots estem disfrutant molt i que és un luxe tenir l´amic i padrí entre nosaltres. Ahir a la tarda vam anar a la platja , avui encara no sabem què farem.

Quan vingui el padrí

2010-07-20T10:28:00.004+01:00

Marçal: quan vingui el padrí ja podràs pujar a aquell tobogan tan alt, que ell t´hi enfilarà: quan arribi el padrí podràs jugar tota l´estona acompanyat, que ell se´n deleix ; quan el padrí estigui aquí tindràs contes i històries a dojo que ell en sap un tou....però porta´t bé, sigues creient, no llencis el menjar des de la trona, no et posis dins els bassals si no portes les botes, no li toquis les seves cosetes....Tot és a punt! El padrí arriba aquesta nit. Iuuuuupi!

De darrera hora: esperàvem que el padrí arribés a les 11 del vespre a l´aeroport de Cork, com tots els vols des de fa 5 anys. I a les 2 del migdia em diu que ja està a dins l´avió! What is this? Dos virgos descoordinats! Ens arriba a dos quarts de 5. Tot s´arreglarà. Comencem divertits.

La M

2010-07-18T20:57:00.004+01:00

Les paraules que en aquests moments el Marçal pronuncia amb consciència clara de relació entre significant i significat són "puja", "abba" (aigua ) i "peix" en català i "ot" (hot), "dad" i "up" en anglès.. Per a ell deu ser una experiència d´alliberament brutal després de tant de temps de voler-se comunicar i per a nosaltres són moments d´alegria desmesurada i aplaudim molt (potser massa?). El que és més espectacular però és l´afició que té de reconèixer les lletres, amb predilecció especial per la lletra ema. Al supermercat per exemple podem contemplar-lo amb els ulls badats, l´índex ben enfocat i cridant : "mmmaaa" davant de paquets de te , de caixes de sabó, etc...amb l´ema inclosa a la seva marca. Ema de Marçal, de mare, de meravella, de miracle...

Dues constatacions

2010-06-27T10:09:00.002+01:00

Després d´haver passat una mica més de dues setmanes a terres britàniques a casa dels avis constato dues coses. La primera és que encara que el Marçal no parli (això sí, jugant, jugant reconeix més de 10 lletres-sons) ha après molt d´anglès i en algunes situacions ell entén el que li diuen i jo no! (la meva darrera esperança d´ avançar en l´aprenentatge d´aquesta llengua que no va ser feta per mi es va esvaint). La segona, i molt més perillosa, és que fins ara se sabia rei de casa però ara, després d´aquest intensiu amb els avis, es creu el rei del mambo. Agafeu-nos confessats!

Ara fa dos anys....

2010-06-20T07:47:00.002+01:00

Dos anys de felicitat intensa. Per molts anys, Marçal!

London

2010-06-16T07:55:00.003+01:00

Serà la seva primera nit sense el seu dad ni la seva mare. Ells dos marxaran cap a London a fer els turistes i no patiran ja que el Marçalet disfruta molt amb la seva granny. Diguem que està tan bé amb ella que no accepta que la seva mare, pobreta mare, participi en els seus jocs. Textualment: m´expulsa del seu cercle, m´empeny aferrissadament cap enfora, no vol que intercepti en els seus jocs. I no sabeu quin relax és per a mi...fins i tot experimento estranyesa de pensar que em sento tan bé quan el meu fill em rebutja. See you soon.

Al ferri

2010-06-13T09:02:00.003+01:00

Estem descobrint que el Marçal té una facilitat gran per recordar llocs i fins i tot diria que té un bon sentit de l´orientació (alguna cosa ha heredat de sa mare!). Anant per la carretera m´avisa quan arriba un trencall per anar a casa d´uns amics o s´esvera segons abans de trobar-nos elements que l´entusiasmen com un cedre gegantí o un molí d´aigua. Fa un parell de nits però va impactar el seu dad quan a dins del ferri que ens portava a UK i ells dos no paraven d´anar amunt i avall de la nau...cada cop que passa davant la nostra cabina picava la porta. I en el mateix context però canviant de tema pregunto: com convèncer, a les 11 de la nit, a un nen d´encara no 2 anys que s´ha d´encabir dins una cabina podent estar corrent i recorrent passadissos del vaixell amunt i avall? La vida és injusta i ho ha d´anar aprenent.

Torno

2010-06-10T11:54:00.003+01:00

No us penséssiu pas que durant aquesta llarga absència he estat submergida en aigües termals, ni arrebossada de fang miraculós, ni cap fornit mascle m´ha salvat amb un hidromassatge...simplement estic immersa físicament i psicològica en els anomenat "terrible two"... que diria que duraran, com a mínim, fins que en faci tres. I em fa mandra dedicar les poques estones lliures a parlar del mateix i m´esbravo d´altres maneres. Prometo desencatllar aquest període sec d´escrits i ens els propers dies posar-vos una mica al corrent del protagonista de la història. Aquest vespre, per primer cop, pujarà en un vaixell

Buf

2010-05-14T10:04:00.003+01:00

No puc mes, estic esgotada. No us podeu imaginar quina una en fa cada moment. Des que hem tornat de Catalunya això és un circ. Definitivament necessito un break de nen. Quins vells (i bells) temps aquells del balneari de Caldes...donaria el que fos per estar-m'hi un parell de dies. Soooooooooooooola.

Telobis

2010-04-30T12:52:00.002+01:00

Aviat tornarem a volar i farem cap a la terra on em va veure neixer, plena de ponts: el de l' autopista, el de Terrassa, el del Diable, el de la Renfe i el del carrilet...just alla on s' ajunten el Llobregat i l' Anoia. Arribarem a un poble (em sembla que es vila) on cada deu passes algu ens aturara i ens preguntara com va, es sorprendra de com creix el Marcal i recordara la meva mare. Passarem uns dies perseguint parcs i gronxadors on poder cansar-nos, compartir jocs i converses amb altres martorellencs i veure passar el temps amb mes bondat climatologica (punyetes, diuen que ploura!). Estarem per casa amb el pare-avi i procurarem que el Kottler petit nomes desordeni tot el nou que descobreixi i no faci malbe massa coses. I despres tornarem a volar i ja us anirem explicant.

Montserrat

2010-04-27T14:02:00.003+01:00

Fa deies que no escric i ara ho fare sense accents ni ces trencades ja que l' opcio de canvi de teclat no m' es admesa. Avui es un dia d aquells que escric bastants emails, a persones que em feliciten pel sant i que durant l any tenim poc contacte. A les mares de Goleen els he explicat que al pais d'on soc filla celebrem els sants i que avui n' es el meu i els ha fet gracia. El Marcal continua en la seva linea d' entremaliadot i a veure quina en fare (ara dorm!). Hagues pogut parlar del temps (que despres de mes de 2 setmanes de sol ha retornat la pluja de sempre) o d' altres temes mes escabrosos...pero ho he fet del meu sant. Mira que es bonic aquest nom!

Signes

2010-04-10T13:14:00.004+01:00

Diria que no sóc una persona supersticiosa però si que em fixo en els signes o en el que jo penso que poden ser signes i em volen dir alguna cosa. Uns són més filosòfics, vitals i transcendents i altres més mundans i divertits. Fa uns mesos, i durant un bon temps, el Marçal agafava les seves joguines o algunes peces o petits llibres, se´ls mirava i acte seguint tot elevant-los a l´alçària de la cara els recolzava en la seva espatlla i segons després els deixava lliscar, suaument, esquena avall. No un cop ni dos, no...va ser activitat d´uns quants mesos i a part de la gràcia que feina per la seva cara de concentració se´m va desvetllar la pregunta si era signe d´alguna cosa, com per exemple, que seria, de més gran, una persona que "s´ho tiraria tot a l´esquena" (una mica més que la seva mare ja estaria bé). Tranquils, benvolguts lectors, encara no m´he sonat del tot entre tanta vaca i herba però us ho havia d´explicar. Darrerament quan està despullat no para de "mirar-se el melic" i això ja em preocupa més.

Primera nit

2010-04-07T08:37:00.004+01:00

Si visqués a Catalunya no sé pas què hauria fet ahir nit; estant aquí, lluny de casa, només podia veure el partit del Barça. No sé què passa però mar enllà s´enyora més, fins i tot el Barça. I no va ser una nit qualsevol (i no ho dic per la golejada de´en Messi) ja que va ser la primera que el Marçal es va adormir sense mi, la seva mare (exceptuant les seves primeres nits a la incubadora) . Vaig anar a veure el partit a ca la I., l´altra catalana de West Cork i tot va anar rodó: el xampany de primera hora que em tenia preparat, el vam encetar abans de començar el joc en cas que el reaultat no fos l´esperat i perquè després jo havia de conduir més de 20 quilòmetres per arribar a casa; bon tiberi dedicat al meu paladar; 4-0; el Marçal que es va comportar amb el seu dad...i aquest em va dir que això de sortir ho hauria de fer més sovint. Visca el Barça!

Pasqua al mar

2010-04-05T09:04:00.003+01:00

Es va adormir al mar. Les dues dones cuidàvem els nens i els pares remaven ajudats per un noi més jove. El Marçal volia tocar l´aigua i com que no podia es va enrabiar. El cansament, el vent i el balanceig van fer que durant bona part del viatge estigués tranquil.let als meus braços i jo pugués gaudir del paradís. Malgrat els seus ulls tancats penso que intuïa la preciositat del paisatge perquè feia cara de felicitat desbordant, com un angelet. A casa va menjar ous de xocolata i ara esperarem la mona, al mes de maig, als peus de la muntanya de Montserrat. Bona Pasqua!

El traginer

2010-03-23T08:08:00.003Z

Des de fa uns dies el Marçal té un espai propi per a jugar i nosaltres tenim el menjador més organitzadet. Ara per ara no li agrada jugar sol en el seu lloc i em reclama com a companya de joc: que si els cotxes, els daus, el xilòfon, els llibres, les pilotes. L´activitat que fa en solitari i és una de les seves preferides és la de traginar el que sigui d´un lloc a l´altre: m´agrada veure´l com agafa llaunes o sabates i pim-pam-pum ja les tenim a l´altra banda de la casa: un traginer excel.lent i simpàtic. Ara amb el bon temps que ens fa l´ullet també exerceix d´aiguader: el fascina traginar la regadora i el bidó d´aigua plens a vessar...i jo que no em canso, és un dir, d´omplir-los-hi. Visca Sant Antoni Abat!

Saint Patrick´s day

2010-03-16T16:43:00.005Z

Demà és l´únic dia de l´any (també el dia de Nadal) que es fa festa el dia que toca: si el 17 de març cau en dimecres, doncs dimecres no es treballa. Tinc la bona intenció d´anar a la desfilada d´Skibbereen perquè el Marçal vegi gent, respiri festa i senti música però no sabeu pas la mandra que em fa! Suposo que el bon o mal temps m´acabarà de fer decidir. Avui al grup de les mares i nens de Goleen ja hem fet un taller de sonalls per fer soroll a la rua: tub de cartró ple de mongetes seques i que havia d´estar decorat amb paperets de color de la bandera irlandesa. Res de res, paperet que jo enganxava, el Marçal l´esparracava (potser els volia grocs i vermells?). Mai he suportat les manualitats: això és amor de mare. Bon Saint Patrick!

Llistat

2010-03-12T08:19:00.003Z

Tants dies sense dir res que avui toca fer un llistat de les darreres novetats o reincidències:

.Ha experimentat la primera vomitada i sembla que la situació li va fer gràcia.
. En ple març i hem pogut gaudir quasi cada dia de l´aire lliure.
.Continua enfilant-se per tot arreu. Com més perillós, millor.
.M´obre la samarreta i es fot un fart de riure en veure´m els pits.
.Ha compartit les tres bessones (en català, of course) amb els avis anglesos.
.El segon dia a la guarderia ens van dir que no hi podia tornar perquè plorava.
.Segueix emocionat amb la lluna, els avions i el fum.
.No perd el costum d´emprenyar-me quan escric i llegeixo a l´ordinador.
.Ha donat senyals d´entendre alguns conceptes en castellà (en català i anglès ja ho donem per fet)
.No entèn com no pot atrapar les abelles tot i el fort brunzir als matolls de bruc.

continuarà...

Espera

2010-03-02T09:22:00.004Z

Com que acostumo a veure les coses més fosques que no pas il.luminades o el que és el mateix: més l´ampolla mig buida que mig plena, m´esforço quotidianament en trobar el positiu en allò que de bon principi sembla lleig-lleig. Parlem de fa uns dies a l´aeroport de Barcelona on vam haver-nos-hi d´esperar sis hores: de les 19h a les 01h. El vol anava amb retard i la meva reacció no va ser de desesperació (és clar que viatjàvem amb la I. i el F.) sinó de cabreig. Aquest cabreig va anar despareixent (unes quantes respiracions profundes) a mida que el Marçal disfrutava, in crescendo, de tot el que la buida terminal (els vols a Cork, per sort, surten de la de sempre) li oferia: llargs passadissos on seguir les líníes grogues del terra, portes automàtiques i ascensors, una sala immensa d´on no es podia escapar (la guàrdia civil no l´hagués deixat), carretons nous per empènyer a tort i a dret, etc. No ens han indemnitzat en res pel llarg retard però tampoc ens van cobrar entrada per disfrutar com si estéssim a Por-Aventura o Eurodisney.

L´art de dissimular

2010-02-15T09:19:00.003Z

Mai he sabut mentir, ni he arribat a l´estadi de les mentides pisadoses, que ja és molt trist; de dissimular, si hi ha previsió, en sé una mica...però només una mica. A partir d´ara em sembla que tindré un bon mestre. Quan el Marçal fa una malifeta (que no és difícil tenir una llista llarga cada dia) i jo reacciono o amb discurs o crit o... ell és capaç de mantenir la mirada allunyada de mi, fent-se el sord i buscant, descaradamnt, altres punts de mira. Seguidament, si jo no defalleixo, la seva estratègia continua en canviar de tema però com que encara no parla ho fa amb el seu so "eh, eh" i assenyala qualsevol objecte o animal amb cara d´entusiasme. Ja us ho imagineu, oi? Quan a mi encara no se m´ha acabat la paciència i no tiro la tovallola i continuo "perseguint-lo" arriba a la seva darrera fase: es posa en un raconet, llavors ja de cara a mi, i comença a escampar petons. No sé quina és la seva intenció, si em vol dir "mare, has guanyat i millor que fem les paus" o "com que a aquesta mare meva li agraden tant els meus petons així s´oblidarà del que he fet i callarà". Haurem d´esperar uns anys per saber-ho.

Més cel

2010-02-11T08:43:00.003Z

Hem descobert que al cel,a banda de la lluna, hi ha moltes coses interessants. Els ocells ens sobrevolen i alcem el cap per veure´ls en aquest cel net que tenim des de fa uns dies. Gavines, pits-roigs, merles, pardals... però els més aclamats, per al Marçal és clar (a mi em fan fàstic), són els corbs ja que són els més cridaners, els més foscos i grandots. L´element preferit, no obstant, són els avions que per aquí les nostres terres passen ben amunt (diria provinents o anant cap a Amèrica); el tenen meravellat, els segueix des que els veu arribar d´una banda fins que desapareixen a l´altra costat amb el rastre escumós que van deixant. Jo li dic avió i lluny... encara no sé com explicar-li que és el mateix objecte on ell s´ha d´estar dues hores quietó quan anem a veure l´avi a Martorell.

Enginy

2010-02-05T14:18:00.003Z

És època d´aprenentatge i d´anar desenvolupant destreses.Fa uns dies pensava que el Marçal està millorant el seu enginy. Quan el banyem, des de sempre fins i tot quan no caminava, passa la primera part d´aquesta plaent estona dempeus (digueu-nos inconscients ).Comparteix aigua amb animalons de plàstic, llibres aquàtics, un cossi i una esponja. Té permès llençar a fora (especialitat adquirida des de ben xic) només els animalons, que són petits, no fan mal i no mullen massa (digueu-nos permisius); amb els llibres i el cossi fem la vista grossa però l´esponja està terminalment prohibida llençar-la a fora. Ha entès que la raó és perquè deixa un bassal massa gran i no pot ser i si això passa es queda sense esponja. La nostra frase és "noooo, l´esponja a terra , noooo". Ell, que és tot enginyós, ha trobat la manera que l´esponja no sigui llençada al terra però que quedi tot fet un merder: l´arrepenja a la cantonada de la banyera i l´exprimeix amb tota la seva emoció i mira i riu. Vull pensar que aquest enginy avançarà cap a la perspicàcia i no cap a la malícia.

Al cel

2010-01-31T13:55:00.003Z

De la lluna n´ha sentit a parlar (i cantar) des que va néixer: que si fa una nit clara i tranquil.la, que si la lluna, la pruna, que si ai, mireu la lluna s´enfila cel amunt....sap que la lluna ens vigila quan dormim (he seguit la tradició del seu avi Moisès que ho explicava als altres nets); ha vist les llunes dels contes i dels DVDs...però just fa uns quants dies va descobrir la lluna de veritat i quina il.lusió li va fer! (a mi també perquè això volia dir que no hi havia núvols). Durant aquestes últimes tardes i nits l´hem anat perseguint des del jardí, des de la finestra del bany, des de darrera les cortines del menjador...i cada trobada ha estat una emoció. D´hora aquest matí (sí, ja sé que és diumege però ahir vam anar a reposar molt d´hora) l´espectacle de la lluna plena, en un cel d´un blau elèctric intens, ha estat magnífic i quasi insuperable, llunàticament parlant. Quan veieu al Marçal pregunteu-li on és la lluna i ja veureu amb quina cara de satisfacció mirarà al cel.

News

2010-01-28T14:59:00.003Z

Fa un parell de dies vaig saber que a una de les guarderies properes a casa, que fins ara i com totes admetien les criatures a partir dels dos anys i mig, ampliaven la franja d´edat i els nens i nenes d´ un any i mig ja hi podien anar. El Marçalet ja ens té 19 mesos! Vaig anar-hi per informar-me´n i avui ja els he dit que just després del proper viatge a Catalunya del mes de febrer tindran un nou alumne. No patiu: només hi anirà un matí a la setmana i potser més endavant un parell. Les coses de mica en mica i a ritme natural. Ja sentireu els plors des de la llunyania, però li convé... i a la seva mare, també

De sol i petons

2010-01-23T22:17:00.003Z

Avui mentre alguns traslladàveu mobles i altres us examinàveu o anàveu cap al mar o preparàveu classes, nosaltres simplement gaudíem del bon temps. Hem passat unes quantes hores fora de casa, al jardí i pels camins del voltant, assaborint el sol, mirant el cel blau sense cap núvol i fruint de la calma del vent. No podia demanar més però el dia encara ha estat més rodó, i memorable, perquè avui el Marçal ha fet el seu primer petó. Vull pensar que era per a mi i que no ha estat una casualitat de moviment de llavis, sorollet i ulls tendres. Dia, doncs, per recordar. Aquesta nit ha fet febre, de cop i volta a 39: massa hores a l´aire lliure o l´emoció de saber fer petons?

A partir dels 3 anys

2010-01-21T14:09:00.003Z

Em deien que un cop has tingut un fill perds la por a les agulles, la sang i que ja no t´és un trauma entrar en un hospital. Jo hi confiava però en dec ser una excepció ja que només de pensar en qualsevol d´aquests elements se´m tanca l´estómac i perdo la son. Semblava que de cara al proper estiu tindríem la primera operació del Marçal però en la visita que vam tenir a la VdH fa unes setmanes el doctor S. ens va proposar deixar-la per una mica més endavant i ai! en aquest cas jo sóc partidària de feina feta no fa destorb...però haurem d´esperar, sobretot si és per al seu bé. De l´operació, que encara no se n´ha fet cap d´aquest tipus a l´estat espanyol, ja en teníem tota la informació que ens en poden donar però vam voler saber més sobre l´abans i el després i què ens comportaria a nivell de logística: serà llarg, uns 4 o 5 mesos tot el procés i vam parlar de ferros, ossos, cures...i ell amb aquella cara de murri mirant-nos sabent que és el protagonista i jo ja mig marejada. Tinc uns quants mesos per anar-me preparant.

Aquest blog del MKQ

2010-01-18T14:35:00.002Z

Vaig decidir començar a escriure aquest blog amb l´objectiu principal que els amics i amigues, que viviu lluny, puguéssiu veure créixer el Marçal, encara que fos a través del prisma i la ploma de la seva mare. També hi havia un objectiu, més intern, que pretenia crear-me una mena d´obligació (setmanal, com a mínim) per tal que no acabés rovellada del tot en aquest vida tan intel.lectualment poc activa. Arribada al post número cent i aprop d un any i mig de comunicació marçaliana, n´estic satifesta. Alguns d´aquells primers destinataris del blog ens continueu llegint, d´altres us hi heu afegit més tard (vells i nous coneguts) ; alguns ens escriviu cosetes, d´altres, més silenciosos, ens les dieu quan ens trobeu. Fa uns dies em plantejava si era l´hora de tancar aquest blog però indecisa amb la meva pròpia resposta he decidit continuar, almenys, fins el proper 20 de juny.

Pensaments

2010-01-14T11:54:00.002Z

Podria parlar que necessito que el temps canviï i que les condicions de les carreteres millorin, que estic fastiguejada aquí dins en aquests pocs metres quadrats, que només em faltava que retornats de Catalunya on no parem se´m cancel.lessin totes les activitats , que per més inri el Nick ha marxat a Anglaterra perquè s´ha inundat la casa dels seus pares i que, malgrat el Marçal sigui una benedicció del cel i un encant de nen, cansa, cansa...però no, no esriuré sobre aquestes banalitats. El pensament se me´n va cap a Centreamèrica i la desgràcia per tanta gent d´aquell país, el més pobre de la regió. Gent que tenen una força i una capacitat de recuperació extraordinària i ininmaginable. Però aquest cop caldrà que tothom s´hi bolqui, perquè tantes persones puguin tenir un futur digne, més del que tenien. Com diu tan bé la Maruja Torres, Volquémonos.

Retornats

2010-01-08T10:20:00.003Z

Ja tornem a ser a casa, a West Cork. Malgrat les inclemències del temps ho hem trobat tot bé; l´única incidència en la nostra absència ha estat que alguna bèstia famolenca ha rosegat el cable de la connexió i fins ahir al vespre no vam poder llegir blogs, enviar emails, etc. L´estada a Catalunya ha sigut genial; no hem fet res d´especial o potser tot ha estat especial. Amb el camp base a l´Eixample hem rondat per la ciutat amunt i avall. Quan sigui més gran el Marçal no sé si ho recordarà (sinó ja li ho explicaré): escales mecàniques, el metro, ascensors, cotxes i autobusos, moltes estones a l´aire lliure i sobretot tants amics i amigues que us l´estimeu molt han fet que obrís els ulls com taronges i somrigués contínuament. Ara, amb un sol i un cel inusual per aquestes terres, ens n´anem a Schull procurant no relliscar.

Aparició estel.lar

2009-12-22T10:41:00.002Z

Ahir vam fer una festeta prenadalenca. Els avis havien convidat alguns veïns i amics : vam menjar, beure i xerrar (i jo perseguir el Marçal entre tanta gentada i una llar de foc i una estufa de llenya). Encara que l´anglès i el xampany junts podien ser incompatibles me´n vaig sortir prou bé en les converses, que no eren de temes complicats i eren articulades en una anglès britànic. Vam descobrir que els veïns del davant tenen nets catalans (estrany oi, que entre ells no s´ho haguesin dit mai?) i ja hem organitzar una trobada en els propers dies quan ells arribaran de Barcelona. Quan ja era tard i el Marçal anava d´una banda a l´altra, esgotat a més no poder, vaig decidir posar-li el pijama; no es deixava i se´m va escapar, despullat de dalt a baix, va entrar a la sala on eren tots (no vaig tenir temps d´agafar la càmera); divertidíssima la seva aparició estel.lar, malgrat que els convidats no el van veure (o van dissimular; discreció britànica)

Un i mig

2009-12-20T17:55:00.002Z

Ja és tot un homenet, en fa 18 i això vol dir que fa un any i mig que no para i que no paro. Ara tindré uns dies de descans perquè els avis estaran per ell. Tots tres estem ben refredats però només el Marçal continua amb l´energia de sempre. Ja ho veieu, estic cansada i afectada de l´oïda, que per arribar a aquesta nevada Anglaterra hem hagut de volar. Bon menjar, bon vinet i una mica de descans faran miracles.Per molts mesos!

Números rodons

2009-12-11T09:12:00.004Z

Ahir vam anar a Dunmanway a veure la T., que és la fisioterapeuta del Marçal. Quan tornàvem el nostre Suzuki wagon R + platejat va arribar als cent mil quilòmetres i crec que això es mereix un xin-xin. Diria que la seva proesa no és tant haver arribat a aquesta xifra com el fet d´haver aconseguit el número rodó en un estat d´adaptació quasi total. El vaig comprar ara fa nou anys i mig en ple rovell de l´ou de la urbs catalana: petitíssim, estèticament diferent als cànons establerts i molt còmode per transitar per ciutat. Ningú s´hagués pensat mai que al cap dels anys estaria dia i nit sota la pluja (i no en el garatge de l´Eixample) i trescant per camins i carreteres que de llisos no en tenen res, com un tot terrany snse ser-ho....ah, i menys que al seient de darrera duria una cadireta de nen! Per tot això i més: visca el Suzuki i que ens acompanyi per molts anys!

Oita, oita

2009-12-03T08:12:00.003Z

El Marçal xerra i xerra però encara no assigna mots a les coses. Tot va ser, però, entrar a casa de l´avi a Martorell que , assenyalant amb el dit les fotos de quan ell era petit, va començar a pronunciar: "oita, oita"....i en tota la setmana no va parar (des que hem arribat a Irlanda no he tornat a sentir l´imperatiu adaptat del guaita). Així que pel Baix Llobregat hem goitat (sempre ho he dit així) de tot: fulles seques, llums de carrer, gronxadors, mòbils i portes...sempre, sempre amb l´acompanyament sonor de fons (articulat en un to bastant agut). Fa gràcia. Recordo que les amistats barcelonines de quan érem joves també els feia gràcia el verb guaitar de les noies de poble, que sovint utilitzem simplement com a recurs. Goita, ara he de fer l´esmorzar del Marçal!

Temporal

2009-11-19T11:13:00.003Z

Amb aquest temporal que tenim, fins i tot m´ ha fet por sortir amb el cotxe cap a Bantry on havia de fer gestions. Fa hores que pluja i vent no ens abandonen i els camins i carreteres no donen l´abast en engollir o reconduir l´aigua. A casa. Què farem tantes hores en tant poc metres quadrats? El Marçal té força idees: treure a passejar l´escombreta del lavabo, teclejar a l´ordinador, obrir i tancar el rentaplats, encendre i apagar el televisor o el CD, i algunes més assenyades. A la seva mare algunes de les activitats preferides la fan sortir de polleguera però ves què hem de fer: paciència, bons aliments , una mica de disciplina...i mooolta creativitat. Això sí, penso fer una migdiada de reina (ara no sé si les reines en fan?) amb el consetiment i la companyia petit príncep.

(Oju: quan aquest matí anava a penjar el post s´ha tallat la connexió, ja ens passa quan hi ha molt mal temps. M´acabo de llevar de la dolça migdiada)

Agraïda

2009-11-13T08:50:00.004Z

Avui se celebra el dia internacional de la JOC tot commemorant l´aniversari de naixement de Joseph Cardijn, el seu fundador. Ho he llegit aquest matí en el blog del Josep Maria, actual consiliari de la CIJOC, amb qui vam treballar en el moviment uns quants anys. Ui no, no explicaré batalletes d´aquells temps (que recordo molt intensos) sinó que vull expressar el meu sentiment d´agraïment d´haver-hi pogut pertànyer. I posats a fer, dir el molt afortunada que em sento d´haver participat en altres moviments, associacions, grups, que han estat la millor escola de vida. Tan de bo el Marçal tingués l´oportunitat de descobrir-ho.

Al mar

2009-11-10T11:49:00.003Z

Com que diumenge passat va fer bo vam aprofitar per passar el dia fora, oblidant-nos de les neteges necessàries dels caps de setmana (només un parell de rentadores per gaudir del plaer d´estendre la roba a fora). Vam tenir la sort de poder compartir les activitats amb la S. , el H. i el seu fill L. de l´edat del Marçal. Per començar, un volt per una de les platges menys exposades al vent, amb remullada inclosa (i alguna escridassada meva però és que si al Marçal no li trèiem mitjons, sabates i pantalons s´hi hagués tirat igualment); després una mini-excursioneta truncada per un ruixat (fins i tot els dies més assoleiats permeten la pluja); el dinar, en un pub davant el mar (la sopa de peix sembla que va calmar el vailet); i per acabar el dia una passejada en canoa per una de les badies més precioses que he vist mai (ells, els remers ho van fer bé) i les dues foques que ens vigilaven semblava que ens preguntessin: "voleu dir que el novembre és el millor mes per estar al mar?"

Josep Maria

2009-11-05T08:13:00.003Z

La darrera abraçada fou a l´estiu del 2007, el darrer email just 4 dies abans de morir; avui ja fa dos anys que el Josep Maria ens va deixar i encara no me´n sé avenir de la seva absència. Hi ha dies que m´envaeixen els records amb tristesa de rera fons, en d´altres els moments i la memòria els visc més serenament i amb gratitud. La rectoria de Martorell, la casa de colònies de Sant Salvador, el despatx de Llúria, el Pirineu, la saleta de Pla de Fornells, Nou Barris: quantes paraules, quants gestos i una bella història d´amistat i d´aprenentatge.

"Acabo el curs amb un agraÏment especial a tothom, a tots els qui m'heu fet possible viure en pau el càncer amb el que convisc, per totes les atencions, el vostre interés... Com dic en el full informatiu de la parròquia, és un veritable privilegi viure una malaltia tant i tant acompanya. Gràcies a totes i a tots."

I nosaltres hem sigut els afortunats.
Aquell 5 de novembre jo ja esperava el Marçal però encara no ho sabia.

Novembre

2009-11-02T10:51:00.003Z

Segurament en la meva vida he tingut bons novembres però valorat en general, el novembre és el mes que menys m´agrada. Deixem enrera la llum per entrar de ple en dies curtets, boira i plugim; a l´època que em dedicava a l´ensenyament encara faltaven molts dies per a les vacances de Nadal (les anomenaré sempre així com continuo parlant del xampany) i ja notava el cansament del primer trismeste...però mira avui, 2 de novembre, mentre us escric des de l´illa veïna amb un estat de semi-vacances, amb un dia de fred i sol, amb el Marçal ben feliç i jo amb l´ordinador davant la llar de foc...penso que el novembre tampoc està tan malament. I si veiéssiu la cara d´emocionat del Marçal sota la pluja de fulles seques, encara em tindríeu més enveja. Visca el novembre!

Idiosincràsia

2009-10-28T08:13:00.003Z

Un matí per setmana el Marçal s´està a casa de la seva cangur, que viu a uns 15 quilòmetres de casa; al matí li porto jo per una carretera amb vistes, realment, esplèndides i a la tornada ens trobem a mig camí. Ahir al migdia van arribar tard i no perquè hi hagués tràfic ni perquè se´ls hagués espatllat el rellotge. Van trobar un toro estimbat a la carretera i, és clar, entre anar a buscar els pagesos, enretirar-lo...va passar l´estona. Peculiaritats d´aquí. Ah, i diumenge passat vam anar a Ballydehob, el poble veí, per veure una cocentració de vehicles antics...però, ep!, de cotxes només n´hi havia 4. La resta eren tractors antics que feien molta patxoca (i no us dic res dels tractoristes!)

Temps

2009-10-24T10:36:00.003+01:00

Pluja a dojo i vent que fibla i destorba. El Marçal ha marxat amb el seu dad i tinc el temps i l´espai per a mi, situació inusual en aquests darrers setze mesos. M´acompanyo d´un cafè ristretto, del gregorià dels de Silos i de l´ordinador, que tanta companyia em fa. Temps per pensar en els amics qe aquests dies fan anys (el L., el J., la C.), en què avui fa 46 anys que els meus pares es van casar, en si és millor que fregui o faci menjar, en si demà continuarà fent mal temps. Aviat tornaran.

Octubre

2009-10-19T14:00:00.003+01:00

Ja sé que visc on visc....i que no es pot tenir tot. Si tenim camps d´un color verd que enlluerna, si des del jardí podem veure el Fastnet...vol dir que he d´acceptar que la pluja és part de la nostra vida i que el vent ens acompanya sempre. Després d´uns quants anys, però, encara no m´hi he habituat i com diu la I., que en fa més de 20 que viu a terres veïnes, no ens hi acostumarem mai i sempre enyorarem la llum del Mediterrani. Sobretot és la llum. I ara, a més, amb un marrec que vol i necessita córrer amunt i avall cal fer-li entendre que no pot sortir, que s´ha d´aconformar a donar voltes al menjador i guaitar la pluja des de darrera els vidres. És que m´ho poseu tan difícil!

Bon minyó?

2009-10-14T09:01:00.002+01:00

No creu, no creu. Després de diferents estratègies : explicacions, cara d´enfadada, algun crit, paciència i repetim-ho, etc....intento no amoïnar-mi més del compte, penso que és un nen i que a mida que creixi anirà trobant el seu lloc en aquest món, barreja de normes i llibertat. Això desitjo i espero.(En aquests moments s´ha quedat atrapat sota el sofà) Darrerament tenim fase de xerrera; no em feu dir si el discurs el fa en català o anglès o barreja de totes dues llengües. Li responc com aquell qui res malgrat em costi sentir-lo ja que tinc l´oïda esquerra totalment tapada i tot em ressona, ooooona, oooooona. Metgessa a quarts d´onze.

Parlem del català

2009-10-11T16:36:00.003+01:00

La majoria, per no dir totes, de les persones que vaig coneixent en aquests darrers temps són mares. Tres o quatre cops per setmana ens reunim un parell d´ hores al matí, cada dia en un poblet diferent, i els nens i nenes juguen i comparteixen (l´altra dia van venir dos pares!). En general les mares aprofiten per xerrar però a mi em cansa una mica ja que hi ha moments que la meva concentració hauria de ser igual o més que quan feiem aquells listenings a les classes d´anglès. De tant en tant intento posar-hi cullerada i tothom continua pensant que els mediterranis som gent oberta. La setmana passada dues mares em van preguntar sobre el català: una quan era joveneta havia passat un any a Barcelona on la seva mare va fer de professora d´anglès i l´altra des de fa anys passa algunes setmanes a Deià per cuidar la casa d´uns amics. Quan em senten parlar amb el Marçal em pregunten: això vol dir...?, com es pronuncia...?. I a mi m´encanta.

El molí de vent

2009-10-05T09:29:00.002+01:00

El Marçal i el molí de vent són inseparables.

Manies

2009-10-03T10:21:00.003+01:00

Sóc poc mirada amb el tema del vestir, més aviat em fa madra pensar en el que m´he de posar i aquí, en aquest racó de món, encara m´he tornat més gandula per vestir una mica decent. Doncs au, si no lliga que no lligui i si el jersei té més de 20 anys, pobret, també me´l poso. Això no vol dir que no m´agradin unes peces més que les altres. Per exemple mai m´han agradat aquesta mena d´anoracs sense mànigues, no n´he tingut cap encara que diguin que són molt còmodes i abriguen d´allò més. Els trobo de "quillo-xoricillo" o de "pijo-pijales", encara que ambdós tipologies no s´avinguin massa. Ves per on, però, ara m´hi hauré d´acostumar ja que el Marçal els lluirà amb un estil de cigronet ambulant embotit en aquesta armilla impermeable i calentona. Cal ser pràctics i així haurem d´arremangar menys mànigues.

El rei dels tomàquets

2009-09-29T12:06:00.004+01:00

He cuinat sopa de tomàquet (de les poques sopes que no m´agraden massa) i ara estic escaldant més tomàquets per tal de fer-ne conserva. Això de voler fer de pagesos, sense ser-ne, provoca que, de cop i volta, se´ns acumulin els vegetals vermells. Diumenge els vam collir gairebé tots i també vam dedicar una estona a informar-nos de les seves propietats. Seria injust no dir que de les 3 varietats que vam plantar, els més gustosos i reeixits han estat els tomàquets de Montserrat, crescuts d´unes llavors que ens va regalar la I. (aquests els hem destinat exclusivament a les amanides, plat que hem repetit dia rera dia des que hem arribat). Però els tomàquets realment a ulls (i boca) de quin han fet furor han estat als del Marçal, literalment els persegueix: en veu un, l´engrapa i se´l cruspeix. Un darrera l´altre i ja han fet efecte a la seva panxeta.

Novetats al setembre

2009-09-22T11:30:00.002+01:00

Aquest setembre el Marçal s´ha estrenat en dues coses: en les vacances i en el caminar. Dit d´una altra manera: el seu dad i la seva mare hem tingut dies d´un descans relatiu...però genial, per recordar sempre. Ha passejat per Martorell, ha corregut per la plaça de Gòsol, ha travessat el pont de Rupit, ha anat amunt i avall pel passeig de Sant Martí d´Empuries, ha pujat a l´esglèsia de Josa, ha recorregut l´Eixample, ha caminat per Sant Pere Pescador , ha trescat pel castell de Requesens, ha rondat pel Satuari del Far, ha deambulat pel Cap de creus....i nosaltres al darrera.

El temps passa volant

2009-08-13T12:23:00.003+01:00

Aquest blog no ha estat tancat per vacances, no; per ara no n´hem fet de vacances però entre una cosa i una altra, que si la mandra, que si la poca inspiració, que si no tinc temps...no he dit res durant unes quantes setmanes. En tot aquest temps hi ha hagut algunes novetats (per fer honor al títol del blog em referiré només a les relacionades amb el Marçal): ja té quasi 5 dents senceres (aparteu-vos que mossega a tot quisqui); li agrada menjar trossets de pa, de plàtan, de pera, etc (el merder està assegurat); tresca com a bon caminant aferrat a tot allò que arriba (caigudes i nyanyos a dojo); entén més paraules i expressions (i encara que el NO el coneix prou bé, fa que no me l´entén); s´ha banyat en una piscina i ha tastat, breument, les aigües atlàntiques (definitivament, li agrada l´aigua)...i així anem seguint, que el temps passa volant.

Tristos

2009-07-20T09:19:00.003+01:00

Tanta il.lusió que ens feia i no ha pogut ser. Amb el padrí David hem compartit poc més de 24 hores i ja hem xerrat molt , hem rigut déu ni do, hem tastat la pluja, hem passejat una mica, hem menjat pasta i begut Rioja i el seu fillol ha tingut temps de mostrar-li el seu caràcter, la seva activitat i el seu afecte...però això queda lluny de les dues setmanes que havíem de compartir. Avui no ha pogut ser, estem tristos però convençuts que el Paco descansa en pau.

Adéu a la Nancy

2009-07-17T14:32:00.004+01:00

Avui han enterrat la Nancy. Un enterrament on només hi han estat present els seus familiars. Als amics ens van convidar ahir per poder-li dir adéu. Envoltada de flors i en un taüt de vímet, la Nancy em va sorprendre, de nou i vam celebrar el seu comiat enmig de paraules, cava, bon menjar i companyia. Durant uns mesos l´havia ajudat, quan ja anava en cadira de rodes i no es podia valdre. Em tenia paciència amb el meu anglès i em demanava quin era el jersei que li combinava millor amb aquella faldilla. Es feia cues de tant en tant i sempre menjava maduixes per esmorzar. Malgrat que era americana (o anglesa?) havia viscut la major part de la seva vida a l´Índia, envoltada de glamur. Sempre me la imaginava vestida de color blanc, com a les pel.lícules. Com de pel.lícula va ser el seu comiat.

vint de juny

2009-06-20T08:22:00.002+01:00

(malgrat situacions difícils i algunes d´indesitjables) Un any de felicitat. Aquest vespre farà un any del petit miracle. Per molts anys, Marçal!

Personatges diferents

2009-06-13T12:38:00.002+01:00

Els dos darrers llibres han estat diferents. De fa temps que em limito a llegir llibres que no em facin ni pensar massa, ni m´afectin molt i que em permetin desconnectar bé. Passo estones curtes amb en Moltalbano, en Wallander, en Brunetti, en Bosch, l´Scarpetta ...des de l´estimada Sicília, a la desconeguda terra nord-americana, la sempre sugerent Venècia o la freda i emboirada Suècia....i els acompanyo, sovint mig adormida, en les seves descobertes d´assassinats, robatoris i similars. Personatges que mai m´hagués pensat que em farien tanta companyia i els ho agraeixo, a ells i als seus creadors. Però els dos llibres que vaig acabar fa uns dies han estat ben diferents: un l´he trobat molt entranyable, Quiet de M. Serra i l´altre, murri (si un llibre se´l pot adjectivar així) L´elegància de l´eriçó de M. Barbery. El padrinàs haurà de continuar deixant-me llibres diferents.

Tot esperant

2009-06-08T09:06:00.003+01:00

Passar-se la vida esperant no és la millor manera de gaudir-la i sovint he de fer l´exercici de no esperar i simplement viure el que hi ha. Des que visc a Irlanda, però, no passa dia que no esperi que surti el sol; no vull dir el moment en el que apareix l´astre, que per cert ara és molt d´hora just poc després de les 5, sinó durant el dia quan s´amaga entre núvols o simplement ha decidit no deixar-se veure en tota la jornada. Avui també l´espero però aquest mes de juny espero 2 coses més: que surtin els primers tomàquets d´unes plantes que ja estan ufanoses, que em meravella pensar que aquella llavor tan petita ha crescut així; que al Marçal li surtin les dents, que per temps i per com té les genives, sembla que no trigaran massa. Si tot surt com m´agradaria que sortís: el Marçal aviat podrà mastegar els tomàquets tot prenent el sol.

Primer de juny

2009-06-01T14:53:00.002+01:00

Començo l´escrit i el vull acabar de pressa....he d´aprofitar el dia de sol que ens fa (com el d´ahir). Hauria de fer coses a casa però em resisteixo a no estar tota l´estona a fora, com si avui fos el darrer dia que el sol lluís i que el vent suau hagués de recomençar a bufar amb força. Aquest matí hem transplantat els carabassons i hem organitzat millor les tomaqueres i pebroteres dins la greenhouse. Ara el Marçal fa la migdiada només amb samarreta i el Nick talla l´herba que ja era massa crescuda. Com que els dies són llargs (més que a Catalunya!) encara tindrem temps d´una passejada amb el Marçal a la motxilla-cadireta que vaig comprar, de segona mà a l´ebay, on sembla un emperador contemplant el seu reialme. Au, us deixo, que o arribarà algun núvol o el Marçal es despertarà.

A Roma des de Kilbronogue

2009-05-26T08:38:00.003+01:00

He estat una bona estona buscant en quin canal de TV podria veure el partit i minuts després de desistir m´he adonat que l´espectacle és demà i no avui. Encara que Roma, a hores d´ara, ja no deu ser la ciutat de sempre. Roma és un lloc on no em faria res escapar-m´hi sovint: tinc tants bons records de quan la vaig descobrir!!! Però no, aquests dies, no....més aviat em faria por, no sóc de masses...encara que part d´aquestes siguin del Barça. Demà miraré el partit i malgrat no en sàpiga massa de futbol li explicaré quatre coses al Nick per fer ambient. Patiré i espero que el Marçal em deixi veure tots els gols. I si per aquella mala fortuna el Barça no fos campió (no, no no...no passarà) pensaré que algun gen del nen deu ser del Manchester. La seva granny és d´allà.

El Mikel i el Marçal

2009-05-22T09:15:00.004+01:00

A tots dos els comença i acaba el nom amb les mateixes lletres. El Mk va néixer a Bilbao, a l´Atlàntic i el Mç a Barcelona, al Mediterrani. El Mk té 5 anys i el Mç està a punt de fer-ne 1. El Mk crida el seu aita i el Mç ho fa al seu dad. El Mk és un nen tranquil i més aviat tímid i el Mç no para i s´intueix tabalot. El Mk estava trist perquè l´Atlètic no havia guanyat i el Mç, espero, que s´alegrarà quan el Barça guanyi. El Mk i el Mç tenen el braç dret més curt i la mà dreta torçada i amb 4 dits; en allò que els fa ser tan especials, coincideixen. Una família sabíem de l´altra i l´atzar (no, no, segur que fou més que l´atzar) va fer que coincidíssim a la sala d´espera del doctor S. Va ser una trobada entranyable, tendra i inolvidable.

Retornats

2009-05-20T08:32:00.003+01:00

Ja hem retornat a la vida de sempre. Per a mi ha estat una bona setmana però amb bastant cansament; per al Marçal ha estat una setmana de descobriments, de sol i de moltes paraules i carícies. Hem compartit els dies amb l´avi, hem anat a la Vall d´Hebron a veure el doctor S., hem passejat pel peu de Montserrat, he vist gent amb qui feia anys que no em trobava, hem recorregut Martorell de dalt a baix...i al Marçal li han fet la Mona, la seva primera. Trobada inolvidable amb els millors amics i (millors) padrins. Ep, que avui ja fa 11 mesos!

En llatí

2009-05-03T11:07:00.003+01:00

Com passen els dies! Em proposo no trigar tant en escriure però fet i fet ja fa quasi una setmana que vaig escriure les darreres quatre ratlles. Aquí el temps em passa més a poc a poc però, d´altra banda , el fet de tenir un fill petit m´ajuda a adonar-me , amb els seus canvis diaris, que res s´atura. Llavors em ve al cap aquella frase, escrita en tants rellotges de sol, de tempus fugit irreparabile. I ara que m´he referit en llatí penso en una altra sentència que llegeixo molts dies abans d´anar a dormir ja que està gravada en un rellotge de butxaca que tinc penjat al capçal del llit. Un amic del Nick, boig com ell per les veles i el mar, li va regalar quan va fer 40 anys: navigare necesse est. És que si no som destres amb les veles i el timó, la Nau pot naufragar massa fàcilment.

Avui, diumenge

2009-04-26T18:12:00.002+01:00

Avui: hem estat tot el dia per casa; s´ha celebrat "Un dia per a l´esperança", que vaig organitzar durant uns anys, a unes quantes ciutats de l´estat; ens han visitat la M i el S que són dels pocs amics irlandesos que tenim; m´he fet un bany d´aquells que no ens permetem quan tenim un nen petit; ha fet anys que va morir la mare després d´una llarga malaltia; el Marçal ha descobert i disfrutat amb el "joan petit quan balla..."; a Martorell , poble de rius, ponts i carreteres, s´ha celebrat la fira...Avui no ha parat de ploure en tot el dia, buf! I demà serà el meu sant, he, he!

Sant Jordi

2009-04-23T08:21:00.005+01:00

Avui, juntament amb la revetlla de Sant Joan, és dels dies que em sento més exiliada. Des d´aquestes terres verdes celebro el Sant Jordi a la meva manera. Pensaments a dojo de llibres, roses, dracs, escriptors...i passejada amb els amics i amigues (neeeeens, feu-me un pensament aquesta tarda, que ja sabeu que sóc de les que ho noto). Ja he comprat un parell de llibres per als homes de la casa (sort que ho vaig fer ahir ja que la llibreria d´Schull està tancada perquè la llibretera avui passejarà per Barcelona!). I avui encara l´entonarem amb més entusiasme (gairebé quasi cada dia la cantem i al Marçal li encanta...malgrat que no faci massa efecte):

Surt sol, solet,

tots tenim fred,

vine per Sant Jordi,

vine sol, solet.

Si tu no véns,

no puc sortir,

vine per Sant Jordi,

vine al meu jardí.

Au, desitjo que tingueu molt bon Sant Jordi i un dia de sol esplèndid!

Sons

2009-04-17T18:50:00.003+01:00

Aquests són alguns dels sons que per ara ens acompanyen:

enguè-enguèèèè (ben fort i amb la E molt oberta): o gana o caca o por o son o cal descobrir-ho.

plaix-plaix (allargassant el darrer fonema): a dos quarts de vuit, l´hora del bany, dels millors moments del dia i que podem quedar ben mullats.

aAAAAAAAA (sí, amb majúscula i la boca ben oberta): quan fa 2 minuts que està assegut al cotxe i és el pròleg d´una becaina.

jjjjjjiiii-jjjjeeeeeee (pronunciat a l´espanyola i amb els ulls ben rodons): molt sovint i et vénen ganes de menjar-te´l.

suïm-suïm (ben suau): ja disfrutem al gronxador d´Schull.

enc-enc o teth-teth (a l´anglesa): arriba al seu màxim de felicitat, per exemple estirant un cable o xarrupant unes ulleres.

............................ (ni piu): no massa sovint i la mare ho necessita de tant en tant.

Dilluns de Pasqua

2009-04-13T19:04:00.004+01:00

Avui ha fet molt bon dia i hem anat a cal N. a fer una feina. Mentre el Nick la feia, el Marçal i jo hem aprofitat per descansar (descansar?, what is this?) i jugar a l´herba, sota els arbres, aprop del mar. M´he descalçat i he pogut caminar per sobre l´herba , encara mullada per les fortes pluges de la nit. Al tros del N. hi ha uns quants pins molt vells i el Marçal ha descobert la pinassa. Definitivament l´ha preferit a totes les joguines que li he portat perquè s´entretingués. Després hem anat a veure els ànecs que caminaven fent saltets, l´un darrera l´altre, com en els contes. I els ocells continuaven refilant. No hem sentit caramelles ni hem menjat la mona però hem jugat amb la pinassa i hem trepitjat, amb els peus nus, herba fresca. Bona Pasqua!

Trobades

2009-04-08T08:52:00.004+01:00

Fa uns quants dissabtes vaig fer com moltes vegades: acompanyar el Nick que anava a visitar una clienta (que si parlar de pressupostos, que si mesurar la finestra, etc). Des que visc aquí m´ho he pres com una activitat, en la que a més de compartir temps amb ell, coneixo nous llocs i maneres de fer de la gent. Ara, és clar, el Marçal també s´hi ha aficionat. Vam anar a una granja, a uns 20 minuts de casa, on hi viu una antiga clienta amb tota la seva família. Després de fer la feina que tocava vam visitar la granja, amb una parada especial on hi havia els vedellets que havien nascut la nit anterior. Ja a punt de marxar, la senyora em posà uns diners a la mà i em diu que es per comprar una cosa per al Marçal i fluixet em comenta "i això també per a ell". Cal agrair que una persona que ens coneix ben poc ens obsequiï però encara no m´he refet de l´estranyesa del present: 22 euros i 2 plàtans.

Malalts

2009-04-03T21:21:00.002+01:00

De 6 a 5 a 4 "gelos" i sort del paracetamol. Definitivament no sé estar malalta. I parlo només d´un constipat, però d´aquells que fan que el cap sembla que et vagi a explotar. A més ho he hagut de combinar amb un fort malestar del Marçal que ha comportat canviar bolquers contínuament. Ahir em pensava que mai arribaria la nit (i sí, va arribar). Constato que quan noto una cerat millora, malgrat no estigui del tot bé, em sento com al cel (que realment no sé com serà aquell espai) i em veig les orelles i tot sembla fàcil. Doncs, aixó: que tots dos ens trobem una mica millor i demà encara més.

MKQ, 9 mesos

2009-03-20T08:08:00.003Z

Ahir Sant Josep, demà la primavera. Sempre tenim diades per celebrar i avui celebrem que el Marçal fa nou mesos. El tinc davant assegut (amb ajuda de coixins) jugant amb una oruga musical i protestant intermitentment...Ell voldria estar a la meva falda i que juguéssim o cantéssim...Se´m fa difícil trobar l´equilibri entre les estones de falda, braços, jocs compartits...i el temps que ha de passar fent les "seves" coses, d´aprendre a estar i distreure´s sol. Com tantes coses en la vida intento regir-me pel sentit comú però quan hi ha tant d´afecte, de vegades, el panorama es distorsiona. Per ara l´important és que el Marçal està sa (en 9 mesos ni un sol dia malalt),creix i aprèn, i és un nen feliç. Per molts anys!

Festa i comunicació

2009-03-16T08:38:00.004Z

M´ agradaria tenir un punt d´actitud festiva ja que demà és Sant Patrick, patró d´Irlanda...però ni fu ni fa ja que altres anys aquesta festivitat m´ha passat totalment desapercebuda. A veure si avui m´assabento d´alguna activitat que facin per aquí a la vora i el Marçal pot sentir música i trobar-se amb gent. Ja sabem que el tarannà del nord és més tancat i discret que el nostre, el mediterrani i potser m´hi he d´acostumar però em costa renunciar-hi. El Marçal està molt més parlador i comunicatiu des que vam estar a Martorell (potser és una coincidència, simplement) però allà, a la meva vila, quan sortíem a passejar , cada dos per tres ens aturava un amic, una ex-veïna, un ex-company de la JOC, una ex-col.lega de l´institut, una parenta...i tothom li deia cosetes. He d´assumir que aquest nen és un nen d´aquí amb gens d´allà. Un pensament per a les nostres fires i festes majors!

De nou

2009-03-11T08:27:00.002Z

De nou: la boira, les trobades de mares, l´anglès tan difícil, les gestions mèdiques, la pluja, casa nostra, la Irene, el blog, el suzuki platejat, els camps, la música a tota hora, el facebook, el projecte dels setrills, les bèsties, la Martha, les llavors que creixen, el vent, l´skype, les joguines, els emails... Schull, Ballydehob, Skibbereen, Durrus...les alegries, els dubtes, les pors, la felicitat...i el Marçal que no para de sorprendre´ns i es fa estimar molt.

Vull pujar a Montserrat

2009-02-25T08:22:00.003Z

Tinc moltes ganes d´anar a Montserrat; em sembla que mai no havia estat tant de temps sense pujar-hi. Des que vaig néixer fins que va morir la mare sempre hi havia passat les vacances i durant l´any m´escapava a les vespres del diumenge tant com podia. A més des de la meva habitació, durant anys, podia veure la muntanya. Ara quan fa un dia clar i arribo a Catalunya , després de l´esplèndid Pirineu ja intueixo les roques que un dia van serrar els àngels (sí, sí, Montseny i Sant Llorenç, a vosaltres també us dedico una mirada). Potser un dia de la setmana vinent, que estarem acasa de l´avi a Martorell (al carrer Montserrat, per cert), el Marçal s´hi estrenarà i podrà respirar l´aire fresc dels Degotalls i contemplar des de Sant Miquel les comarques que fan companyia a la muntanya i tocar la roca i anar a veure la Mare de Déu (encara no sap fer petons).

L´oblit i la garsa

2009-02-22T21:29:00.003Z

Avui ha fet bon dia i he aprofitat una estoneta que el Marçal ha dormit per plantar llavors de tomàquets, pebrots, alfàbrega, etc...Pensava que aquest any tampoc podria intentar fer créixer vegetals perquè algunes de les setmanes clau del procés les havíem de passar a Catalunya per l´operació del Marçal però com que els metges ens van comunicar que seria millor esperar al 2010, doncs a plantar! He sortit fora i abans de començar a remenar la terra m´he tret els dos anells que normalment porto (un era de la meva mare i l´altre va ser un regal) i els he deixat a l´ampit de la finestra per on vigilava el nen. Un cop acabada la feina hem anat a passejar. I no m´he pogut treure del cap aquella garsa que va robar la maragda de la Castafiore ja que per casa en volen unes quantes. Quin descans quan hem tornat, els anells eren al seu lloc i encara els puc lluir.

Calendaris

2009-02-19T08:58:00.002Z

En el petit menjador-cuina de casa hi tinc penjats dos calendaris: des de la cadira o el sofà o els fogons puc veure on estem, temporalment parlant, el que hem passat i el que ens queda. Sempre m´ha agradat tenir aquesta perspectiva al davant. Un calendari, a més, ens deleita amb unes precioses fotografies del Pirineu fetes per un amic i l´altre, d´una entitat bancària, m´agrada perquè cada dia m´assenyala de qui celebrem el sant (demà dels Nils, la setmana que ve dels Sergis...). Això em fa estar una mica més connectada a la nostra cultura popular. Des de lluny és fàcil perdre el fil de la nostra tradició. Per cert: que tingueu un bon Dijous Gras!

Mitjans

2009-02-13T08:21:00.002Z

A hores d´ara ja viatgen i les carreteres estan glaçades, al migdia agafaran un ferri i cap a mitja nit arribaran a casa. Ens vénen a veure els avis del Marçal, els paterns. Són grans però estan en forma i es veuen en cor de fer tants quilòmetres amb el cotxe (ja sé, ja sé que podrien venir en avió però vénen carregats amb els regals que el Santa ens va portar per Nadal i nosaltres no vam poder carretejar) per estar 4 dies amb el Marçal. Suposo que no el trobaran molt diferent ja que cada 2 o 3 dies el veuen a través de l´Skype. Què faríem si no tinguéssim aquestes eines??? Jo, ni ho vull pensar...a més, ni us podria explicar com ens va tot , no sabríeu que"a hores d´ara ja viatgen i les carreteres estan glaçades..." i jo no us podria llegir. Ben trist.

Mocs i caca

2009-02-09T14:31:00.005Z

Ja ens ha arribat el primer constipat, als 7 mesos i mig. Que si la tos, que si els mocs ....però ell no pare de moure´s i va rient, per ara no té febre. I amb el tema dels mocs, m´he adonat de nou que en català diem les coses pel seu nom: si té mocs diem que té mocs, si fa la caca lletja parlem de caca. Jo que aquí he d´anar mirant al diccionari o preguntant com dieu XXXxx en anglès.... paraules com aquestes, en anglès, no les pronuncien. Per dir que una criatura té mocs diuen que li raja el nas i per dir que fa caca, que omple el bolquer. Serà que els nens i les nenes angloparlants tenen els mocs i les caques més fins (o que als catalans ens encanta dir caca i mocs).

(Encara no havia acabat aquest escrit que el Marçalet s´ha cagat de dalt a baix. Textual i no és broma)

La guineu

2009-02-06T08:01:00.003Z

Quan aquest matí em feia el cafè i just en el moment d´asseure´m davant l´ordinador per saber què deieu per Catalunya, la vista se m´ha desviat cap a fora (dia fred i clar) i he vist una guineu tafanejant entre les herbes de davant la porta. M´he quedat bocabadada i no he reaccionat prou a temps per agafar el Marçal i ensenyar-li, que veiés una guineu. Una llàstima però penso que ja tindrà més oportunitats. Perquè el Marçal, malgrat haver nascut a Barcelona, és un nen de camp: acostumat al verd dels prats i el gris del cel i el mar d´aquí; avesat a no sentir sorolls i veure poca gent. Ahir, per primer cop, va passejar per Cork i sembla que l´espectacle li va agradar, si més no, sorprendre. Ah, la guineu era preciosa!

Visites (I)

2009-01-30T12:47:00.002Z

En les darreres setmanes intento anar a visitar algunes persones que fan temps que m´ho proposen. La majoria d´elles són dones més grans que jo, ex-alumnes d´espanyol i que sento que em tenen molt d´apreci. A mi em fa una certa mandra (preparar el Marçal i tots els seus patracols, agafar el cotxe i camins amunt, camins avall) però al Marçal li va molt bé trobar-se amb gent. Ahir vam anar a trobar la F. (Nú!! vam passar per davant del castell del J. Irons però a ell no el vam veure) que viu en una caseta que acaben de renovar. Just ahir era el seu aniversari: feia 71 anys. És una dona que m´agrada, que desprén energia. És actriu però ara es dedica més a conrear patates, tomàquets i pastanagues que no pas a pujar als teatres. Els seus fills viuen lluny: a Xipre, Japó i Dubai; i tot parlant de fills em va dir que havia tingut la seva filla petita als 43 anys i em vaig sentir acompanyada, com alleugerida. De vegades, quan penso en l´edat en la que he tingut el Marçal em sento bitxo rar(o). Em va anar bé la trobada

Uns sí, d´altres no.

2009-01-26T16:05:00.005Z

Ja comencem a mirar contes, a explicar-los, a escoltar-los. Els que tenim bàsicament tenen dibuixos vistosos i una mica de lletra, la majoria en anglès. Vaig decidir que els hi explicaria en català, no fos cas que agafés el meu peculiar accent. I així ho faig: com una traducció simultània del que em vaig trobant full rera full. No m´hi he d´escarrassar gaire, com haureu suposat: que si la marieta i el conill, que si la granota i el pollet....Per ara quasi tots els personatges són animalons i malgrat ser angloparlants es comuniquen gairebé tots com els catalans: el cat-gat miola amb un miaaaau, la frog-granota diu croac-croac, la cow-vaca crida muuuu, la sheep-ovella fa beeee...però n´he trobat un parell que es comuniquen diferent: el dog-gos borda woof-woof i els ocellets-birds piulen tweet-tweet...Mira que ens ho foten difícil!

Anem bé

2009-01-22T15:22:00.002Z

Hem anat a Skibbereen a veure la Charlote perquè ens fes una nova fèrula. Cada nit quan el Marçal està adormit el Nick li posa una fèrula al braç més curt per tal d´adreçar-li la mà. De vegades se la treu durant la nit però la majoria de matins encara la té al seu lloc. El doctor S. de la Vall d´Hebron va quedar impressionat de la feina feta per la fèrula ja que el Marçal tenia els tendons molt més flexibles que quan tenia poques setmanes i això vol dir que de cara a l´operació de la seva mà anem molt bé. Avui a la consulta ha estat un pèl neguitós però després d´un exquisit biberó i una inusual migdiada ja no se´n recorda. Ara el tinc davant jugant amb un cuc de colors: ara amb l´esquerra i s´ajuda amb la dreta.

Beethoven

2009-01-16T09:55:00.003Z

Hagués preferit el de Bach o Mozart però des de la web anglesa on els volia comprar em van dir que a Irlanda no els podien enviar. Vaig haver de quedar-me el de Beetthoven i aquest doncs ha estat el primer DVD que el Marçal ha vist i escoltat: Baby Beethoven, Smphony of Fun. Colors, moviment i, especialment, la música criden l´atenció al Marçal. Aquesta però no dura massa, per ara uns 10 minuts. Trobo que és una bona eina per anar descobrint un món de sensacions (i perquè negar-ho: uns minuts per prendre´m un cafè) però no fa massa vaig llegir un article on una periodista i mare, amiga meva, apuntava que aquest material tan elogiat fa uns anys també té els seus aspectes perjudicials. Com que o no els recordo o no els esmentava, l´he escrit a veure si m´informa. Mentrestant sona la novena.

La trona padrina

2009-01-12T14:05:00.003Z

Ja el tenim a la trona: com un cigronet recolzat a l´estampat de plàstic des d´on sembla que vulgui albirar tot el que li permet la seva estatura . Fa una mica de riure: un ésser tan diminut i alçat , amb els ulls ben badats i intentant-ho controlar tot. M´agrada que sigui curiós i una mica tafaner, que atent al seu voltant se les vegi venir. Des que va néixer ha estat el rei de la casa (perdoneu l´expressió els lectors republicans) i ara que el tenim entronitzat (trona padrina o regal dels padrins) ni us ho podeu imaginar.

Recomenço

2009-01-06T16:19:00.002Z

El dia dels Reis és un bon dia per saludar-vos, de nou. Escriuré poquet perquè ara just que m´he decidit a començar ja sento que el Marçal vol llevar-se de la migdiada. En aquestes 3 setmanes de no-escrits el Marçal ha estat amb molta gent i diria que n´ha disfrutat; s´ha fet més gran i el noto més entremaliadot. A les nits ja no dorm com quan era més petit i abans d´ahir va tastar la primera fruita (fa ganyotes i en menja poqueta). Desitjo que hagueu disfrutat de la festa.

Mig any

2008-12-20T10:32:00.002Z

En aquest darrer dia de la tardor el Marçal fa 6 mesos. Ho celebrem; em sembla que no farem pastís, ni regals però ho celebrem. Aprofito aquest dia feliç per donar-vos les gràcies a tots els que ens seguiu i ens dieu cosetes a través del blog. Volia que aquest fos un mitjà a través del qual estéssim en contacte i anéssiu veient , en la mesura del possible, com va creixent; ho volia i així ha estat (almenys per a mi). Gràcies Padrinàs, Carme, David, Josep, Mercè, Anna, Albert, Maria, Núria, Josep Maria, Guillem, Elisabet, Ruth, Marieta, Lluís, Victòria, Trulli, Xavi, Roser...per les vostres paraules. Estic segura que quan el Marçal sigui més gran i ens llegeixi li farà molta il.lusió. Gràcies, també, a tots els que sé que ens llegiu .

El nostre primer Santa

2008-12-15T14:11:00.004Z

Avui hem rebut per primer cop en la nostra vida el Santa: per al Marçal perquè és el seu primer Nadal i jo perquè sempre només havia rebut els Reis de l´Orient. I ha estat un plaer. Quan ha agafat el Marçal i l´ha arrebossat entre la seva llarga barba, ell no ha plorat i ha continuat a la seva, mirant l´entorn que també li era nou. Llavors el Santa, amb una veu d´home vell, ens ha començat a parlar i jo li he dit que estàvem nerviosos perquè jo era el primer cop en ma vida que hi parlava i com que l´accent em delata m´ha preguntat d´on era i tot seguit m´ha dit "Buenos días ¿verdad?" i és clar he hagut de fer un breeeu resum d´allò que "T´entenc però nosaltres diem Bon dia" i m´ha entès i llavors m´ho ha dit en gaèlic, també. Feliços i contents hem cantat el "gingambels, gingambels...."

De valenta, res

2008-12-12T11:33:00.003Z

Em deien , i jo també m´ho creia, que després de tenir un fill se´m passaria la por de les agulles. Tantes analítiques, el mateix part i les proves extres que em van fer on en alguna, i ho vaig suportar, feren servir una agulla de 20cm per poder punxar el cordó. Res, de res...bleda com sempre. Avui no em punxaven a mi, sinó al Marçal, però el teatre l´he de fer igualment, com si res passés: punxada bé, punxada va (i jo amb els ulls tancats) i dient-li que allò no és res. Buf! Ell, ben valent: quatre plors (i un somriure a la doctora), una bona cagadeta, biberó avall i ara una plaent dormida. Continua plovent a bots i barrals i jo més poruga que mai.

Ja falta menys

2008-12-10T13:41:00.005Z

Ja falta menys per Santa Llúcia, menys per arribar el dia més curt, menys per aterrar a Catalunya...Ja falta menys per tot. D´avui en vuit arribarem a Anglaterra, a casa dels avis britànics. Seran dies de tranquil.litat, de bon menjar, de disfrutar de la llar de foc... La Joan i el David van contant els dies que falten per estar amb el Marçal; malgrat ens separi un mar i molts quilòmetres és el net que tenen més aprop (els altres viuen a Perth i Nova York). Els avis es desviuran per fer-nos contents i això que estaran cansats ja que aquesta és l´època de l´any que tenen més feina: ella mestra i ell enginyer però des de fa molts anys fan pessebres. En fan tot l´any però a partir de l´octubre és quan comencen les comandes i aquest any va ser el mes en què ens van anunciar i bombardejar amb el que ja sospitàvem: temps de crisi. Veurem molts pessebres, massa, en el taller.

Em pentino

2008-12-04T13:39:00.002Z

Tinc els cabells llargs (foscos amb uns quants cabells blancs) i sempre els duc recollits en una mena de cua-monyo. Només me´ls pentino amb la pinta quan me´ls rento i la resta dels dies me´ls esclareixo amb les mans; se m´embullen molt i deu ser per això que no me´ls deixo solts i quan algú m´enxampa amb la cabellera deixada anar, probablement no em reconeix. Quedo antiga però ho accepto abans d´ anar incòmoda amb els cabells fent-me nosa per tot arreu. Cada matí el moment de l´esclarida és un espectacle: em trec la goma, els cabells cap a la cara, els dits comencen a fer la seva feina (alguna ganyota si l´embull és complicat)...i el Marçal bocabadat amb l´escena com si fos el primer cop que la veiés. Primer es sorprèn i resta seriot i després, quan brando el cap, comença a somriure i sembla que la funció arribi al seu punt àlgid. Finalment quan em faig la cua fa cara de voler dir: "ja és la mare de sempre". I l´endemà repetim funció matinal.

Com n´hi hauríem de dir?

2008-11-29T21:18:00.003Z

Sóc del parer de dir les coses pel seu nom: al pa, pa i al vi, vi. Entenc, però, que de vegades, ja sigui per educació o per benvolença ,utilitzem eufemismes, que tampoc fan cap mal: aquella persona que no és gaire espavilada (realment és ruca, ruca), aquell nen que no és massa bufó (lleig com un pecat). Anem al gra: no trobo l´adjectiu ni expressió per anomenar el braç i mà drets del Marçal. Hi podrien haver moltes propostes (parlem de la mà, per exemple): la mà torta (lleig, lleig), La Mà (com si l´altra no ho fos), la mà diferent (o potser són les dels altres, les diferents?), la mà esguerrada (digueu-me ximpleta), la mà que tant ens va fer patir i que ara acarono dolçament (perífrasi literària massa llarga), etc, etc....i voldria trobar les paraules, pensant sobre tot quan el Marçal ja ens entengui. Durant aquests mesos, i això que per aquí xerro poc, n´he hagut de parlar bastant. S´admeten suggeriments.