divendres, 30 de juliol de 2010

Breus

Fa un dia gris, com d' hivern....
Juguem a l'ordinador, a fora amb plugim...
El padrí és a l´escola, darrer dia...
Ahir va fer marranada gran mentre jo feia classe (pobre David!)...
Encara no sap dir ni fer "sí"...
Dinarem una sopa al pub...
Tinc l´esquena feta un cromo...
Ara juga i riu amb el veí...i jo puc escriure 4 ratlles.

dimarts, 27 de juliol de 2010

Un no parar

Vam quedar que durant aquest parell de setmanes el redactor d´aquest blog seria el padrí; d´aquesta manera quedaria reflectida , en aquest paper, la seva experiència , vivència i paciència (que en cal molta) amb l´encantador i trapella Marçalet. Però nois i noies, no donem més de sí...entre els jocs, les classes d´anglès, els deures, les fotos i tot plegat, això és un no parar. Dir-vos que tots estem disfrutant molt i que és un luxe tenir l´amic i padrí entre nosaltres. Ahir a la tarda vam anar a la platja , avui encara no sabem què farem.

dimarts, 20 de juliol de 2010

Quan vingui el padrí

Marçal: quan vingui el padrí ja podràs pujar a aquell tobogan tan alt, que ell t´hi enfilarà: quan arribi el padrí podràs jugar tota l´estona acompanyat, que ell se´n deleix ; quan el padrí estigui aquí tindràs contes i històries a dojo que ell en sap un tou....però porta´t bé, sigues creient, no llencis el menjar des de la trona, no et posis dins els bassals si no portes les botes, no li toquis les seves cosetes....Tot és a punt! El padrí arriba aquesta nit. Iuuuuupi!

De darrera hora: esperàvem que el padrí arribés a les 11 del vespre a l´aeroport de Cork, com tots els vols des de fa 5 anys. I a les 2 del migdia em diu que ja està a dins l´avió! What is this? Dos virgos descoordinats! Ens arriba a dos quarts de 5. Tot s´arreglarà. Comencem divertits.

diumenge, 18 de juliol de 2010

La M

Les paraules que en aquests moments el Marçal pronuncia amb consciència clara de relació entre significant i significat són "puja", "abba" (aigua ) i "peix" en català i "ot" (hot), "dad" i "up" en anglès.. Per a ell deu ser una experiència d´alliberament brutal després de tant de temps de voler-se comunicar i per a nosaltres són moments d´alegria desmesurada i aplaudim molt (potser massa?). El que és més espectacular però és l´afició que té de reconèixer les lletres, amb predilecció especial per la lletra ema. Al supermercat per exemple podem contemplar-lo amb els ulls badats, l´índex ben enfocat i cridant : "mmmaaa" davant de paquets de te , de caixes de sabó, etc...amb l´ema inclosa a la seva marca. Ema de Marçal, de mare, de meravella, de miracle...