dimarts, 23 de març de 2010

El traginer

Des de fa uns dies el Marçal té un espai propi per a jugar i nosaltres tenim el menjador més organitzadet. Ara per ara no li agrada jugar sol en el seu lloc i em reclama com a companya de joc: que si els cotxes, els daus, el xilòfon, els llibres, les pilotes. L´activitat que fa en solitari i és una de les seves preferides és la de traginar el que sigui d´un lloc a l´altre: m´agrada veure´l com agafa llaunes o sabates i pim-pam-pum ja les tenim a l´altra banda de la casa: un traginer excel.lent i simpàtic. Ara amb el bon temps que ens fa l´ullet també exerceix d´aiguader: el fascina traginar la regadora i el bidó d´aigua plens a vessar...i jo que no em canso, és un dir, d´omplir-los-hi. Visca Sant Antoni Abat!

dimarts, 16 de març de 2010

Saint Patrick´s day

Demà és l´únic dia de l´any (també el dia de Nadal) que es fa festa el dia que toca: si el 17 de març cau en dimecres, doncs dimecres no es treballa. Tinc la bona intenció d´anar a la desfilada d´Skibbereen perquè el Marçal vegi gent, respiri festa i senti música però no sabeu pas la mandra que em fa! Suposo que el bon o mal temps m´acabarà de fer decidir. Avui al grup de les mares i nens de Goleen ja hem fet un taller de sonalls per fer soroll a la rua: tub de cartró ple de mongetes seques i que havia d´estar decorat amb paperets de color de la bandera irlandesa. Res de res, paperet que jo enganxava, el Marçal l´esparracava (potser els volia grocs i vermells?). Mai he suportat les manualitats: això és amor de mare. Bon Saint Patrick!

divendres, 12 de març de 2010

Llistat

Tants dies sense dir res que avui toca fer un llistat de les darreres novetats o reincidències:

.Ha experimentat la primera vomitada i sembla que la situació li va fer gràcia.
. En ple març i hem pogut gaudir quasi cada dia de l´aire lliure.
.Continua enfilant-se per tot arreu. Com més perillós, millor.
.M´obre la samarreta i es fot un fart de riure en veure´m els pits.
.Ha compartit les tres bessones (en català, of course) amb els avis anglesos.
.El segon dia a la guarderia ens van dir que no hi podia tornar perquè plorava.
.Segueix emocionat amb la lluna, els avions i el fum.
.No perd el costum d´emprenyar-me quan escric i llegeixo a l´ordinador.
.Ha donat senyals d´entendre alguns conceptes en castellà (en català i anglès ja ho donem per fet)
.No entèn com no pot atrapar les abelles tot i el fort brunzir als matolls de bruc.

continuarà...

dimarts, 2 de març de 2010

Espera

Com que acostumo a veure les coses més fosques que no pas il.luminades o el que és el mateix: més l´ampolla mig buida que mig plena, m´esforço quotidianament en trobar el positiu en allò que de bon principi sembla lleig-lleig. Parlem de fa uns dies a l´aeroport de Barcelona on vam haver-nos-hi d´esperar sis hores: de les 19h a les 01h. El vol anava amb retard i la meva reacció no va ser de desesperació (és clar que viatjàvem amb la I. i el F.) sinó de cabreig. Aquest cabreig va anar despareixent (unes quantes respiracions profundes) a mida que el Marçal disfrutava, in crescendo, de tot el que la buida terminal (els vols a Cork, per sort, surten de la de sempre) li oferia: llargs passadissos on seguir les líníes grogues del terra, portes automàtiques i ascensors, una sala immensa d´on no es podia escapar (la guàrdia civil no l´hagués deixat), carretons nous per empènyer a tort i a dret, etc. No ens han indemnitzat en res pel llarg retard però tampoc ens van cobrar entrada per disfrutar com si estéssim a Por-Aventura o Eurodisney.