dijous, 19 de novembre de 2009

Temporal

Amb aquest temporal que tenim, fins i tot m´ ha fet por sortir amb el cotxe cap a Bantry on havia de fer gestions. Fa hores que pluja i vent no ens abandonen i els camins i carreteres no donen l´abast en engollir o reconduir l´aigua. A casa. Què farem tantes hores en tant poc metres quadrats? El Marçal té força idees: treure a passejar l´escombreta del lavabo, teclejar a l´ordinador, obrir i tancar el rentaplats, encendre i apagar el televisor o el CD, i algunes més assenyades. A la seva mare algunes de les activitats preferides la fan sortir de polleguera però ves què hem de fer: paciència, bons aliments , una mica de disciplina...i mooolta creativitat. Això sí, penso fer una migdiada de reina (ara no sé si les reines en fan?) amb el consetiment i la companyia petit príncep.

(Oju: quan aquest matí anava a penjar el post s´ha tallat la connexió, ja ens passa quan hi ha molt mal temps. M´acabo de llevar de la dolça migdiada)

divendres, 13 de novembre de 2009

Agraïda

Avui se celebra el dia internacional de la JOC tot commemorant l´aniversari de naixement de Joseph Cardijn, el seu fundador. Ho he llegit aquest matí en el blog del Josep Maria, actual consiliari de la CIJOC, amb qui vam treballar en el moviment uns quants anys. Ui no, no explicaré batalletes d´aquells temps (que recordo molt intensos) sinó que vull expressar el meu sentiment d´agraïment d´haver-hi pogut pertànyer. I posats a fer, dir el molt afortunada que em sento d´haver participat en altres moviments, associacions, grups, que han estat la millor escola de vida. Tan de bo el Marçal tingués l´oportunitat de descobrir-ho.

dimarts, 10 de novembre de 2009

Al mar

Com que diumenge passat va fer bo vam aprofitar per passar el dia fora, oblidant-nos de les neteges necessàries dels caps de setmana (només un parell de rentadores per gaudir del plaer d´estendre la roba a fora). Vam tenir la sort de poder compartir les activitats amb la S. , el H. i el seu fill L. de l´edat del Marçal. Per començar, un volt per una de les platges menys exposades al vent, amb remullada inclosa (i alguna escridassada meva però és que si al Marçal no li trèiem mitjons, sabates i pantalons s´hi hagués tirat igualment); després una mini-excursioneta truncada per un ruixat (fins i tot els dies més assoleiats permeten la pluja); el dinar, en un pub davant el mar (la sopa de peix sembla que va calmar el vailet); i per acabar el dia una passejada en canoa per una de les badies més precioses que he vist mai (ells, els remers ho van fer bé) i les dues foques que ens vigilaven semblava que ens preguntessin: "voleu dir que el novembre és el millor mes per estar al mar?"

dijous, 5 de novembre de 2009

Josep Maria

La darrera abraçada fou a l´estiu del 2007, el darrer email just 4 dies abans de morir; avui ja fa dos anys que el Josep Maria ens va deixar i encara no me´n sé avenir de la seva absència. Hi ha dies que m´envaeixen els records amb tristesa de rera fons, en d´altres els moments i la memòria els visc més serenament i amb gratitud. La rectoria de Martorell, la casa de colònies de Sant Salvador, el despatx de Llúria, el Pirineu, la saleta de Pla de Fornells, Nou Barris: quantes paraules, quants gestos i una bella història d´amistat i d´aprenentatge.

"Acabo el curs amb un agraÏment especial a tothom, a tots els qui m'heu fet possible viure en pau el càncer amb el que convisc, per totes les atencions, el vostre interés... Com dic en el full informatiu de la parròquia, és un veritable privilegi viure una malaltia tant i tant acompanya. Gràcies a totes i a tots."

I nosaltres hem sigut els afortunats.
Aquell 5 de novembre jo ja esperava el Marçal però encara no ho sabia.

dilluns, 2 de novembre de 2009

Novembre

Segurament en la meva vida he tingut bons novembres però valorat en general, el novembre és el mes que menys m´agrada. Deixem enrera la llum per entrar de ple en dies curtets, boira i plugim; a l´època que em dedicava a l´ensenyament encara faltaven molts dies per a les vacances de Nadal (les anomenaré sempre així com continuo parlant del xampany) i ja notava el cansament del primer trismeste...però mira avui, 2 de novembre, mentre us escric des de l´illa veïna amb un estat de semi-vacances, amb un dia de fred i sol, amb el Marçal ben feliç i jo amb l´ordinador davant la llar de foc...penso que el novembre tampoc està tan malament. I si veiéssiu la cara d´emocionat del Marçal sota la pluja de fulles seques, encara em tindríeu més enveja. Visca el novembre!